Hi havia vida abans de Gmail? Sí, i era així de salvatge
Obrim la safata d'entrada de l'era dels pretèrits correus electrònics personals. I no és spam.
Hi havia vida abans de Gmail? Sí, i era així de salvatge - REDACCIÓ XXII
L’any 2004 va aparèixer Gmail de Google, el correu electrònic personal per excel·lència de l’actualitat, que vint anys després d’irrompre ja forma tan part del nostre paisatge que no recordem com era el món abans de Gmail (a.G. per als neoteòlegs). Avui, al Boomerisme Il·lustrat, una nova col·lecció per a la nostàlgia, una nova obertura de records. Parlem de com era la nostra vida abans de Gmail. Que existia, encara que digitalment iniciàtica.
En primer lloc, amb Gmail molts de nosaltres vam saber que teníem 1GB de memòria per guardar-hi el que volguéssim. Això, en aquell pretèrit 2004 era una salvatjada. Però abans de Gmail les plataformes de correu electrònic oferien poques megues d’emmagatzematge. Era tan poc que obligava als usuaris a esborrar correus recurrentment, per la qual cosa les safates de correu actuals eren impossibles. Ens obligava a tenir un correu net i ordenat, que ben mirat no està pas malament.
Una mica d’història. Els correus electrònics primitius van aparèixer l’any 1962 al MIT, i anys després es començarien a popularitzar en entorns professionals i acadèmics, molt allunyats encara de les llars. A principis dels anys 90 van aparèixer les primeres marques reconeixibles, com Microsoft Mail, substituït l’any 1996 pel ja mític Hotmail (vinculat al Messenger i l’Outlook), probablement el primer correu electrònic de tota una generació millenial.
La generació boomer segurament seguia amb els seus correus de Yahoo. O encara pitjor, i és que tenir un correu electrònic era un dels reclams que oferien les companyies de telecomunicacions de l’època, i per això moltes persones van iniciar-se en el món dels correus electrònics amb, agafeu-vos fort: Eresmas, Terra, Ono, AOL, Wanadoo, Telefónica, Altavista, Arrakis.. Si la cosa podia anar encara una mica més avall hi havia correus electrònics gratuïts com Mixmail o Autocity.
I un concepte, el de l’arroba (@), que va fer furor aquells anys i que ha traspassat les fronteres del correu electrònic per passar a formar part de tot el món digital, sobretot en el reconeixement d’usuaris a les xarxes socials. Per cert, sabíeu que el lleidatà Ramon Arnó va fer una campanya per anomenar l’arrova pel més nostrat caragol? Va ser una època en què el nostre llenguatge va haver de sumar conceptes com els protocols imap o pop3, els servidors smtp, o les formes d’enviament més complexes, amb el CC i CCO com a màxims exponents.
Sobre això últim, una altra curiositat que segurament desconeixeu: sabíeu que CC significa Còpia de Carbó? És la forma d’anomenar les còpies visibles (CC) o ocultes (CCO) quan enviem un correu. Qüestió de temps, amb la seva interfície moderna i neta, Gmail va irrompre en el món digital per canviar-ho tot. I ja porta vint anys de domini.
