El cotxe elèctric, a vista d'ocell
Reconeixem que per aquest número no guanyarem cap premi a la innovació, que el reportatge central es basa en un tema recurrent, el dels vehicles elèctrics. Al nostre favor hem de dir que a Vint-i-dos no n’havíem parlat mai, malgrat que sigui un tema del qual ja s’ha explicat pràcticament tot. O gairebé tot.
El cert és que sobre aquest sector industrial podríem aprofundir molt en cada un dels aspectes dels quals avui fem una passada general, a vista d’ocell. Quan ho aterrem al terra i entrem al fang podrem parlar de com es fabriquen les bateries dels vehicles elèctrics, quins materials es fan anar, d’on i com s’extreuen i quin és el procés de baixa i de reciclatge. I valorar si tot és tan verd com ens mostren els anuncis.
En tot cas, l’eix elèctric-combustió ja fa anys que forma part de l’arbre de decisions dels compradors. Arbre de decisions o de mals de cap. A les característiques, marques i models ara hi hem de sumar infraestructura de punts de càrrega i instal·lació al pàrquing de casa, autonomia del vehicle i preu al qual haurem de fer front per adquirir. Això sí, podrem penjar-nos l’etiqueta de responsables i d’utilitzar energia elèctrica (creuem dits perquè sigui renovable).
A tot això hi hem de sumar un element disruptiu, i és que podria passar que el futur del paisatge de vehicles elèctrics pels carrers dels nostres pobles i ciutats sigui amb marques de nova creació, de procedència xinesa, com Xiaomi, i que puguin comprometre tot un sector industrial occidental que és punter i gran generador de riquesa. Ja ho hem vist en tants altres sectors i en tantes ocasions. Ens apuntem totes aquestes idees per aprofundir-les, en un altre número i en calma, per desgranar els punts tèrbols d’aquesta indústria en clara emergència.
