La Generació Z només vol iPhones

Generació Z. La generació de les marques. La generació de la imatge. La generació d’exposar-se i apostar-ho tot a les xarxes. De la moda d’ensenyar el drop a Instagram, de cap a peus. Que si unes sabatilles blanques d’aquesta marca, uns pantalons bàsics d’aquesta altra, una camisa de calaveres d’aquesta altra, un rellotge amb aquestes prestacions i, això sí, un mòbil iPhone. El que és moda és moda. I en aquest cas, i parlant de tecnologia, la moda és l’iPhone. 

I la moda es pot convertir ràpidament en pressió social. Perquè una marca és, en el sovint absurd imaginari dels joves i adolescents, un símbol de prestigi i estatus davant dels iguals. Té més prestigi i és més cool tenir un iPhone que un Oppo, malgrat que les prestacions siguin pràcticament idèntiques, si no superiors, les del mòbil xinès a la de l’iPhone (que també és xinès). De fet, i això ja és vivencial, la majoria dels companys més joves que m’acompanyen en el dia a dia tenen un iPhone. Davant la pregunta de coneixement de la marca Oppo, silenci. No existeix al seu imaginari. Només Apple. Ni característiques dels dispositius, ni capacitats, ni òptiques i lents de la càmera. Només importa la marca. 

Una marca associada al luxe i a l’exclusivitat

El cert és que els de Cupertino han cultivat una imatge de luxe i exclusivitat al voltant dels seus productes. Tenir un iPhone és sofisticat i de nivell –segurament més dels que porten un Xiaomi–. Una aproximació primerenca a l’exclusivitat que és a partir de mil i escaig euros, que han de desembutxacar pares, o el sou de la primera nòmina i mitja sencera dels joves. Posseir un iPhone té més significat del que sembla, almenys per a tot un públic en emergent formació de la vida. A les xarxes socials, aparador sense filtres plens de trampes i mirall sense fi, els que més triomfen mostren els seus vehicles d’alta gamma, les mansions amb piscina, la roba de luxe i sempre va acompanyat d’un iPhone a la mà. Símbol i estatus. És un peix que es mossega la cua d’una marca que, cal dir, és una excel·lent eina, tant personal com laboralment. Com també ho és qualsevol mòbil Android de gamma mitjana. 

Estudis que expliquen el domini en tota una generació

Avui, i segons dades de la mateixa companyia, la generació Z representa el 34% dels propietaris d’un iPhone als Estats Units. Però un estudi recent de Piper Sandler d’enquestes a joves constatava feia poc que al mateix país el 87% assegura tenir un iPhone, i el 88% assegura que serà el seu proper telèfon. D’una forma similar passa a Europa i a Espanya, on iPhone és la marca més present entre els joves de menys de 25 anys, mentre que la presència baixa segons augmenta l’edat. S’assegura Apple la presència durant dècades en els grups socials més joves, que són els que interessen. Tot això amb algunes trampes que ha denunciat la competència, com el programa de missatgeria iMessage, que amplifica la pressió contra els que no tenen iPhone diferenciant-los amb colors diferents. 

Pressió de grup

Una de les decisions de compra més importants les defineixen els cercles socials, sobretot en aquesta generació de joves. Tenir un iPhone pot significar complir alguns dels requisits per ser-hi acceptat. Hi ha inclús qui assegura que no tenir iPhone es pot considerar un motiu de ruptura amb la seva parella. O de no acceptar una cita. En una cita, posar un iPhone damunt de la taula pot semblar un nou tengo tierras. Els que no en tenen poden sentir-se exclosos o marginats, fet que pot generar una forta pressió per tenir-ne i, finalment, afectar l’autoestima. I això pot ser especialment dramàtic en els joves i adolescents, més sensibles a les opinions dels altres, exposats i, en certa manera, supervivents de la seva generació. 

Rebel·lar-se contra les normes socials

No tothom cau en aquestes conductes, lligades al consumisme. Malgrat tot l’exposat, i sabent que hi ha alternatives més assequibles amb rendiments iguals o superiors, hi ha joves que fan un exercici de rebel·lia contra aquestes normes establertes, cosa que requereix i demostra una forta autoestima i una actitud d’independència personal cap al món que ens vol petits i iguals a base d’esprémer-nos l’actitud crítica. Tot això costa i és un esforç, sobretot en aquestes edats formatives. Equivaldria això a les tribus urbanes, sobretot vinculades a la música i la vestimenta pròpia, que han anat desapareixent del paisatge urbà dels nostres pobles i ciutats. 

Deures per casa

Tenim deures. La pressió social és forta. La cultura de la imatge, del consum i d’exposar-se, que avui sol passar per davant del coneixement i la cultura, prem amb força. Cal remarcar, sobretot, que la vàlua personal i professional no té res a veure amb tot el que s’ha parlat en aquest article, i que encara menys té a veure amb tenir un producte o que aquest sigui d’una marca o altra. 

Promoure la diversitat en lloc de la conformitat a unes normes socials dominants pot ajudar a rebaixar aquest nivell de pressió, i a fomentar una major acceptació en totes les seves formes. I cal deixar clar i fer entendre, sobretot als nostres joves, que la riquesa recau en l’autenticitat i l’acceptació d’un mateix, es tingui o no un iPhone.