Alvaro de Gracia: “el doble grau internacional de l'EPS de Lleida és també una experiència vital”

Álvaro, fa un moment escrivia sobre tres eixos: qualitat, ocupabilitat i internacionalització. Suposo que avui toca parlar de la mobilitat, però deixa’m començar per l’ocupabilitat, com anem de feina?

Anirem ràpid: estem al 100% d’ocupació. Tots els estudiants treballen. Hi ha un dèficit molt gran en enginyers. De la carrera la gran majoria surten amb feina. Aquí a l’EPS fem els Company Corner i els Speed Dating, que són llocs on les empreses inclús paguen per venir i conèixer els estudiants i buscar candidats.

Fa anys que sento això del 100%. No estarem en una bombolla?

Ni de llarg. Fan falta enginyers a tot el món!

Parla’m del pla de mobilitat internacional.

Fa uns quinze anys que funciona, ara amb molta més intensitat, i el seu objectiu és donar oportunitats i coneixements extra als estudiants i oferir oportunitats laborals fora del territori.

Com tornen, els que marxen?

Encantats. És una experiència única, increïble, ja no només acadèmica, sinó personal, ja que viure a l’estranger et fa enfrontar a coses com buscar habitatge, obrir comptes bancaris, tractar amb nous alumnes i professors... És una experiència vital.

Ho dius perquè ho has viscut?

Jo vaig estar un any a Escòcia, on vaig acabar els estudis d’Enginyeria Superior. Allà vaig començar a treballar amb un grup de recerca, que va ser la metxa de la meva carrera acadèmica.

Fem una mica de propaganda. L’EPS és l’única escola d’enginyeria del país que ofereix dobles graus internacionals.

Oferim la possibilitat d’estudiar 3 anys a Lleida o a Igualada i el quart a fora, Finlàndia, Alemanya o el Brasil. I després tenen doble títol, el nostre i el de la universitat d’intercanvi.

Hi ha un tema que no coneixia, que és aquest tipus d’intercanvi que volta el món, el Minor.

Està pensat per alumnes d’enginyeria informàtica i disseny. Els alumnes fan durant un semestre un viatge per cinc països: Sud-àfrica, Àustria, Països Baixos, Bèlgica i Espanya. Tres setmanes en què treballen sobre una temàtica concreta. És un producte únic i que ens suposa un esforç de planificació molt elevat.

Quants alumnes poden gaudir-ne?

Pocs, tres o quatre a l’any. Només als graus d’Enginyeria Informàtica i al grau de Disseny Digital i Tecnologies Creatives.

Com s’aconsegueixen, aquests convenis?

Normalment comencem amb un Erasmus. Si veiem que la relació és bona intentem explorar noves vies. Per exemple, tenim molt bona relació amb la Universitat de Mòdena, on els nostres estudiants d’enginyeria industrial hi estudien un semestre i després poden treballar a les fàbriques de Ferrari, Lamborghini, Maserati, Pagani... Que des de Lleida puguem oferir aquests estudis és impressionant.

Ara heu signat un conveni amb la Universitat de Heilbronn, a Alemanya.

Fins ara els dobles graus eren a Finlàndia i al Brasil. A Alemanya hi enviarem 3 alumnes, i en volien 20!

Només tres?

No volem deixar el territori sense enginyers. Amb Finlàndia o el Brasil no passa tant, però si enviéssim vint alumnes a Alemanya els vint acabarien fitxant per alguna empresa alemanya, ens els prenen! El doble grau acaba allà a empreses punteres de la regió de Stuttgart. El nostre objectiu és oferir-los experiència i formació, però també ens interessa que tornin al territori i aportin el que el territori els ha ofert.

Veig que teniu dos segells de qualitat, per aquests dobles graus.

Sí, i és una cosa que demostra que no només ho diem nosaltres, sinó que empreses de qualificació de primer nivell ens certifiquen com a Universitat seriosa i de molta alta qualitat.

Fa poc hi havia una notícia que parlava dels problemes amb l’anglès dels estudiants d’enginyeria.

Cada cop hi ha menys problemes. Ara la major part de tercer i quart de les enginyeries es fan en anglès. I jo els dic que, els que tinguin problemes amb l’anglès, que hi posin solució, perquè l’hauran de tenir tant sí com no. Els enginyers, tant si treballen a l’estranger com al territori, el necessiten.