Estudiants del doble grau internacional de l'EPS: "una oportunitat així s'ha de viure, molt recomanada"

A la sala de conferències de l’EPS em trobo amb l’Abril Gregori Tena i, en videoconferència des de Noruega, el Pol Triquell Lombardo, dos estudiants d’enginyeria de l’Escola Politècnica Superior que han tingut la sort de fer l’últim any de la carrera en una universitat de fora i, per tant, tindran un doble grau. Parlem de la seva experiència.

Abril, tu vas anar a Finlàndia, i tu Pol ets a Noruega. Com va l’aventura nòrdica?

Pol: Personalment em sento molt identificat amb els noruecs, i ara, amb més hores de sol, millora l’estat d’ànim. Al no haver estat en una ciutat gran com Oslo, sinó en una ciutat més petita de l’interior, vius l’ambient nòrdic més genuí.

Ser en una ciutat més petita i apartada no parlar noruec complica la vida?

Pol: Aquí tothom parla l’anglès, inclús la gent gran, que canvia d’idioma com si res.

Abril: Jo et puc dir el mateix. A Finlàndia està tot doblat a l’anglès, ja que el finès és molt complicat. On vaig estudiar, a Vaasa, una ciutat d’estudiants de la costa oest la gent parla suec, finès i anglès.

Com va ser l’experiència?

Abril: Molt positiva. Malgrat que estem estudiant una enginyeria, i això implica treball i esforç, va ser una experiència relaxant. En el meu cas vam marxar una dotzena d’estudiants de Lleida, i estàvem com a casa.

Crec que això també pot ser negatiu, ja que estar en un grup bombolla et pot impedir experiències.

Abril: És cert. Tot i que els finesos són complicats com el temps: fred i tancats.

Tu, Abril, has tornat a Lleida. Tu, Pol, ets a Noruega.

Pol: He de tornar, però si pogués m’hi quedaria. De fet, si tot va bé el proper pas serà a Dinamarca a seguir la meva vida nòrdica, que m’encanta. Com l’Abril, em sento molt relaxat, però amb la diferència que aquí som pocs estudiants de fora, per la qual et diria que és un viatge una mica més interior, una mica més personal, vital. De vida adulta, i això és molt xulo.

Què diries als estudiants que ara estan fent preinscripcions?

Pol: Que marxin a tenir una experiència a fora. Només ho puc recomanar, sobretot després de viure-ho en persona. Si hi ha recursos i sobretot ganes, endavant.

Abril: Ho recomanaria sens dubte. A més, hi ha l’oportunitat de tenir una doble titulació, cosa que és un valor afegit molt important. A més, en el meu cas, a Finlàndia, on vaig fer el TFG, els recursos de laboratori són més grans i tenia professors pendents de mi i el meu projecte. Em vaig adonar que els de Lleida hi arribàvem amb més coneixement que els mateixos finesos. Però vull aclarir que estudiar a fora no és com veiem en la cultura popular. En aquest doble grau hi vas a treballar, i molt.

Ens està quedant massa bonic i perfecte. Hi haurà coses negatives.

Abril: La depressió de tornar.

No sé si diria que això és una cosa negativa.

Abril: Et diria que la vida als països del nord és més cara, i això pot ser complicat de gestionar. Ara, hi ha estudiants que han anat a Polònia o Eslovènia, i potser no tindran aquest problema. Al revés.

Pol: En el meu cas, un element negatiu seria la sensació de soledat en certs moments. Estar en una bombolla apartada és molt positiu en alguns casos, però pot ser complicat en alguns moments. S’ha de treballar.

Pol, tu a més has fet el programa Minor, que vol dir que has voltat per cinc països del món durant un semestre. Com ha anat això?

Pol: Estic molt content de l’experiència, poder conèixer noves cultures i poder ensenyar la meua per tot el món és molt enriquidor. Estar durant tres setmanes en un país és el temps perfecte per viure’l i palpar-lo. És frenètic, però aprens a fer maletes.

S’aprofita, un viatge així?

Pol: Molt. Perquè en cada país hem de fer un projecte en tres setmanes, ja sigui d’intel·ligència artificial o ciència de dades. És molt intens i s’aprofita. I és quan surten els coneixements adquirits al llarg dels anys.

Qui pogués tenir 20 anys! No haureu vist pas aurores boreals, per allà dalt.

Abril: Per veure’n cal que es donin un munt de condicions que gairebé ho fan un miracle. Jo només en vaig veure un cop, i va ser molt emocionant, màgic. Allò dels viatges per veure aurores boreals no poden ser certs.

A què us voleu dedicar, quan sigueu grans?

Abril: No ho sé. Soc enginyera vocacional. M’agrada pensar, moure’m i crear, però no et sabria dir en quin sector. Soc molt oberta i adaptable.

Pol: A mi m’agradaria ser consultor. De fet ja m’han ofert feines d’aquest àmbit. Voldria treballar de consultor en temes d’economia i informàtica.

Gràcies. Us diria que molta sort, però m’atreviria a dir que no us farà falta.