MS-DOS: el viatge a les catacumbes de la informàtica

Avui anem a les profunditats. Hem d’anar tan avall que ens situem a l’etapa pretèrita dels sistemes operatius (SO). Podríem dir que el primer sistema operatiu de Microsoft –de fet MS-DOS significa MicroSoft Disk Operatins System–, que va desenvolupar juntament amb IBM, que aportava la maquinària capaç de suportar tanta innovació, que en aquella època era una cosa mai vista.

MS-DOS es va convertir en el principal sistema operatiu dels anys 80, abans que apareguessin els SO visuals que avui tant coneixem, com MAC, Windows, Linux o Chrome OS, en els quals podem moure’ns entre carpetes i pantalles i gràcies a un aparell anomenat ratolí que tothom coneixem de sobres. Però abans tot era com un joc de rol dels antics, una pantalla en negre amb textos en blanc on moure’ns amb la poca llibertat que ens oferia.

MS-DOS té una importància fonamental, i és que va ser el primer sistema operatiu popular, que va arribar a les llars de forma massiva, als anys 80, malgrat ser lleugerament complicat de fer anar.

Era un sistema bàsic en el qual els usuaris havien de llençar ordres simples per executar programes. Començava el sistema amb un C:\ i a partir d’aquí podíem començar a llençar els comandaments. Els més populars eren el CD i la carpeta que volguéssim veure, o CD.. per anar a un nivell superior, o el DIR per veure el directori d’arxius i carpetes per on ens podíem moure. DEL per eliminar, EDIT per obrir un editor de text bàsic, o EXIT per sortir. Hi havia desenes de comandaments executables, que anaven des del moviment entre arxius a configurar qualsevol element del nostre ordinador.

Ara, no tot eren pantalles en negre i paraules i símbols estranys. Un cop aconseguíem executar un procés o un programa, aquest s’obria i començava a reproduir-se el seu entorn gràfic i operatiu, que podia ser tan imaginatiu com permetia la informàtica d’aquella època. Des dels primers jocs d’ordinador als que vam jugar a programes d’edició de textos o d’edició gràfica, com el Bannermania.

L’MS-DOS va aguantar fins que van arribar els primers sistemes operatius visuals plens de colors i disseny de l’època, i en què l’operabilitat era, al menys, agradable. Hi van haver fins a set versions del programa, que mantenia la mateixa interfície, però amb millores en els codis. Això si, els usuaris ja havien deixat de treballar amb l’MS-DOS per fer-ho amb les versions modernes de Windows.

A qui vulgui recuperar-ho li direm que ho té molt més a prop del que es pensa, ja que aquesta forma de treballar la informàtica des de les profunditats la podem trobar en qualsevol ordinador actual, a través del CMD, també anomenat Powershell o Terminal. Si obriu l’ordinador i busqueu aquests termes se us obrirà aquesta interfície. A veure qui sabrà recordar els vells comandaments!