Confiança Zero

Zero Trust. Per molt que ho sembli no és nou. La història data del 1994 com l’origen d’aquest concepte sobre seguretat informàtica en un món que aquell any es podia començar a intuir però difícilment preveure. Més tard, el 2010, un estudi de John Kindervag al Forrester Research elevava el concepte Zero Trust a l’ordre del dia. Deia Kindervag que tota una generació ha crescut suposant que els individus maliciosos no podrien superar mai les capes de seguretat de la informàtica, que “hem construït perímetres forts però que els ciberdelinqüents han reclutat persones privilegiades i han desenvolupat nous mètodes d’atac que perforen fàcilment les nostres proteccions de seguretat actuals”. 

Ha sigut un xoc, doncs, per a tota una generació, que ara veu en la Confiança Zero la seva única forma de supervivència en la selva i anarquia de la informàtica. Que veu també que la cadena tròfica de les amenaces no només afecta els més vulnerables, sinó que s’estén a tota la població mundial, en la qual tots podem caure, sigui quina sigui la nostra condició. I que quan la intel·ligència artificial més avançada caigui a l’ús domèstic el mal podria ser irreparable.

Quedarà prendre consciència, armar-nos i protegir-nos per quan vinguin mal dades, més mal dades. Quedarà aprofitar tots els recursos que tinguem a les nostres mans i els que ens ofereixen les plataformes i serveis per generar noves proteccions. Blindar els comptes corrents dels bancs. Potser caldrà fer un reinici de tot, per fer foc nou. Ara, tampoc val a carregar tota la responsabilitat en nosaltres, els usuaris. Per això serà urgent que les institucions siguin fortes i valentes per exigir a totes les empreses que operen al món digital que facin la seva feina i ens protegeixin. El món vira del físic al virtual. I allà no tot és tan bonic.