Les estafes informàtiques segons la Fiscalia

El dia 10-9-2023 es va presentar la memòria de la Fiscalia de l’any 2023 i, com aquesta assenyala, la xifra més elevada dels delictes informàtics comesos a Espanya està relacionada amb estafes i defraudacions. Així, dels 23.486 delictes informàtics computats a la memòria, els primers en el rànquing són 19.464 delictes (el 82,87% del total) d’estafa i defraudació; i els segons en el rànquing són 1.242 delictes (el 5,29%) d’amenaces i coaccions a través de les TIC.

Aquest elevadíssim índex confirma la total preeminència de les investigacions per aquesta categoria d’il·lícits que es va incrementant any a any, i així és significatiu que el 2020 van ser el 72,43%, es va elevar al 75,50% el 2021, al 81,68% el 2022 i al 82,87% el 2023. La rellevància d’aquestes activitats delictives és inqüestionable, com també ho són els perjudicis que anualment causen als ciutadans, empreses i fins i tot als Estats. Segons resulta de l’enquesta sobre inseguretat a la xarxa elaborada pel CIS el febrer d’aquest mateix any, el 47,5% dels entrevistats havien estat víctimes d’estafa o d’intent d’estafa l’últim any.

L’explicació d’aquests alts números és diversa. Per exemple, que les estafes i defraudacions són conductes delictives que per la seva naturalesa solen ser objecte de denúncia per part dels perjudicats amb més facilitat que una altra mena de conductes que no afloren amb habitualitat –com els delictes contra la llibertat sexual dels menors o les vulneracions de dades o sistemes informàtics–, o que la categoria corresponent a les estafes i defraudacions abasta una gran diversitat de conductes delictives que obeeixen a dinàmiques criminals molt diferents, encara que tinguin com a element comú el desplaçament patrimonial irregular en perjudici d’una o més persones i en benefici del delinqüent o tercer. Dins d’aquesta categoria es computen no només les estafes tradicionals, basades en l’engany, quan presenten determinades connotacions i es cometen en línia, sinó també els fraus pròpiament informàtics, així com l’ús irregular d’instruments de pagament diferents de l’efectiu materials o immaterials i les diverses conductes que sancionen els actes preparatoris dels uns i dels altres.

Són nombroses i molt variades les activitats il·lícites que se sustenten en aquesta dinàmica criminal i en què els delinqüents se serveixen dels diferents mitjans de comunicació en línia, com ara fòrums, xats o llocs web, per captar mitjançant tècniques d’enginyeria social les seves víctimes, alhora que recorren a diversos instruments i argúcies per ocultar la seva identitat i assegurar-se la impunitat.

Entre aquestes es poden esmentar, com a exemple, les ofertes fraudulentes de tota mena de béns i serveis; les propostes falses de feina que requereixen de la víctima el lliurament de certa quantitat de diners; la utilització fraudulenta de la plataforma Bizum; l’estafa de l’amor; les cartes nigerianes, així com els diferents supòsits en què el delinqüent, a través de mecanismes com l’smishing o el vishing, simula actuar en nom d’entitats bancàries o de qualsevol classe d’empresa o institució o també quan usurpa amb fins fraudulents la identitat d’una altra persona, com és el cas de l’estafa del fill en problemes, en què l’estafador es fa passar per un familiar proper de la víctima i li demana l’entrega d’una quantitat de diners per trobar-se suposadament en situació d’urgència.

Alguns d’aquests supòsits, particularment aquells en què es fa servir la identitat d’algú realment existent, s’estan veient extraordinàriament afavorits per l’ús de la intel·ligència artificial, cosa que, segons l’opinió de la Fiscalia, fa més necessària que mai la tipificació específica d’aquestes conductes de simulació online d’identitat aliena, a fi de comptar amb una eina legal que permeti una actuació més directa i efectiva davant d’aquest tipus de comportaments, sigui quina sigui la finalitat que es pretengui amb això.