L'horror de la web del DNI i la Cita Prèvia de la Policia: un viatge desconcertant en el temps
De la renovació del DNI a la cita prèvia, les pàgines web oficials semblen atrapades en una altra època, desafiant les normes del disseny modern
La pàgina de renovació del DNI de la Policia Nacional
Si recentment has hagut de renovar el DNI o el passaport i has navegat per les webs de la Policia Nacional per buscar informació, hauràs experimentat un autèntic viatge en el temps. Aquestes pàgines web, crucials per a tràmits tan importants, semblen haver quedat atrapades en els inicis dels anys 2000, desafiant totes les convencions del disseny web modern. Són tant horroroses que estan a punt de fer la volta per tornar a estar de moda, com les Converse o els pantalons de campana.
No ho dic jo – que també- sinó que ho diu una eina com WaybackMachine. Si busquem aquestes webs a aquesta plataforma veurem que l’any 2006 ja eren pràcticament igual que l’actual. És a dir, una web de fa vint anys i que va tenir un mínim rentat de cara l’any 2014.
Un túnel del terror del disseny web
Navegar per aquestes webs és com endinsar-se en un tour del mal gust digital. Per començar, les pàgines no s'adapten a les pantalles dels dispositius mòbils, una característica bàsica i imprescindible avui dia. Els menús laterals, elements pràcticament en desús, encara persisteixen aquí, acompanyats d'imatges a mode de baner web (fins i tot el nom sona a vell) que semblen col·locades a l'atzar, sense cap relació amb el contingut. Fins i tot els marges d'aquests elements gràfics són inconsistents. Més caos visual.
Si parlem de tipografies, la tristesa –que no sorpresa- és majúscula. I és que les quatre tipografies principals que hi trobem son diferents. Al menú lateral és Open Sans, a la part superior és Verdana, al text central és Helvètica, i la tipografia pròpia del Cos Nacional de Policia, que va al seu aire. Ganes d’arrencar-se els ulls.
Referent als tamanys i interlineats de les lletres, aquests juguen a l’aleatorietat més salvatge. No hi ha cap interlineat que sigui igual que l’anterior, ni una mida de tipografia que respecti cap norma ni regla.
Colors cridaners i imatges borroses
Quant a la paleta de colors, encara que el blau sembli una elecció encertada, el text principal es presenta en un estrident verd maragda que desentona completament amb la resta de la pàgina. Les imatges de fons, un altre element obsolet, apareixen borroses i de baixa qualitat. La mateixa sort corre el logotip de la Policia Nacional a la capçalera.
Al peu de pàgina, la informació és mínima, limitant-se a l'autoria i un número de versió. No hi ha rastre d'elements habituals com un mapa web, referències o la política de cookies.
Una autenticitat qüestionable
Amb tots aquests despropòsits de disseny, és inevitable qüestionar l'autenticitat d'aquestes webs. Costa creure que siguin les pàgines oficials d'un organisme tan rellevant com el Cos Nacional de Policia. Més aviat semblen el resultat d'un projecte aficionat d'algú que tot just comença a aprendre HTML. Una oda al mal gust.
