Què és la IA Washing i què implica?
Ara tot és IA? No. Només un petit reducte d'empreses i serveis que asseguren que utilitzen la IA la fan anar de forma honesta. La resta és un encadellat d'empreses i/o serveis que se n'aprofiten.
En els últims mesos, la intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en una paraula de moda, present en gairebé tots els sectors. Des de l’atenció sanitària fins a les finances, passant pel màrqueting i la producció, sembla que tothom estigui integrant la IA en els seus productes i serveis. No obstant, aquesta adopció massiva no sempre és tan genuïna i real com sembla. El concepte d’AI Washing, que es podria traduir com a rentat de cara amb intel·ligència artificial, fa referència a l’ús oportunista del terme “intel·ligència artificial” per part de les empreses per fer que els seus productes o serveis semblin més avançats del que realment són, sense que aquests comptin amb una veritable tecnologia d’IA.
Què és l’AI Washing?
El terme AI Washing deriva de l’expressió “greenwashing”, que es refereix a la pràctica d’empreses que exageren o falsifiquen les seves credencials ecològiques per atreure consumidors preocupats pel medi ambient i fer creure que són empreses sostenibles. En el cas del greenwashing, ho trobem per exemple en empreses de moda que s’anuncien com a ECO perquè han rebaixat una mica el consum d’aigua o energia per produir pantalons, o cadenes que expliquen que renuncien a alguns components per fabricar els seus envasos (augmentant l’ús del plàstic).
De manera similar, l’AI Washing implica que una empresa presenta el seu producte com a impulsat per intel·ligència artificial quan, en realitat, la tecnologia subjacent és molt més simple o inexistent. Aquesta pràctica és perjudicial perquè crea una falsa percepció de les capacitats de la IA i dificulta que els consumidors i les empreses prenguin decisions informades.
Exemples d’AI Washing
Un exemple clàssic d’AI Washing és l’ús del terme en aplicacions que simplement utilitzen regles predefinides o algoritmes estàtics, però que no tenen cap capacitat d’aprenentatge o d’adaptació. Per exemple, algunes empreses han etiquetat com a “intel·ligència artificial” sistemes que es basen en regles simples que no són més que programació tradicional. Tot i que aquestes regles poden simular una certa “intel·ligència” en circumstàncies molt concretes, no tenen la capacitat d’aprendre ni d’evolucionar com ho faria un veritable sistema d’IA.
També hi ha el cas d’algunes plataformes de màrqueting digital que afirmen utilitzar IA per optimitzar campanyes publicitàries, però que en realitat només ofereixen segmentació bàsica basada en criteris estàndards, sense cap anàlisi profunda o capacitat de previsió que es pugui considerar IA. O, posant-nos en casos més concrets, raspalls de dents que s’anuncien amb algoritmes intel·ligents o plataformes d’entrenaments i fitnes que creen plans personalitzats en base a una suposada intel·ligència artificial. Solen ser casos flagrants d’aprofitament d’un concepte per mirar d’impactar en els possibles futurs clients.
Recorda la web 2.0
El fenomen de l’AI Washing no és nou en la història de la tecnologia. Un exemple similar i recent es va donar amb la Web 2.0. Durant la transició cap a aquesta nova etapa d’internet, moltes empreses van etiquetar els seus llocs web i serveis com a “Web 2.0” només per aprofitar el boom mediàtic. En molts casos, aquests serveis no complien amb les característiques clau d’aquesta nova web, com ara la interactivitat, la col·laboració i la creació de contingut per part dels usuaris. Això va crear una bombolla on era difícil distingir quins productes i serveis realment aprofitaven el potencial de la Web 2.0 i quins simplement utilitzaven el terme per seguir la tendència. Va ser tan gran que fins i tot apareixien restaurants i perruqueries anunciades com a 2.0. Fins i tot a Lleida.
Impacte i Conseqüències
L’AI Washing no només enganya els consumidors, sinó que també desvirtua el debat sobre les capacitats i els límits de la IA. Això pot portar a una pèrdua de confiança en la tecnologia quan els productes no compleixen amb les expectatives inflades per la publicitat, perquè els usuaris la poden concebre com a banal quan, en realitat, no hi ha ni rastre d’aquesta tecnologia. A més, aquest fenomen pot desviar recursos i atenció de projectes que realment estan innovant en el camp de la IA, fent més difícil per a les solucions genuïnes destacar.
El camp de les inversions és un altre espai amb certs paranys, i és que un estudi recent de l’empresa OpenOcean alertava que les empreses que inclouen mencions a conceptes d’IA en les seves descripcions atreuen entre un 15 i un 50% més d’inversió que les que no ho fan. L’AI Washing és un reflex del desig de les empreses d’aprofitar el potencial de màrqueting que ofereix la IA, però també destaca la necessitat d’un escrutini més gran i una comprensió més profunda per part dels consumidors i les empreses. Així com va passar amb la Web 2.0, és essencial que no ens deixem portar per la moda i ens assegurem que la tecnologia que se’ns presenta com a IA ho sigui realment. Només així podrem avançar cap a una integració significativa i efectiva d’aquesta poderosa tecnologia en la nostra vida quotidiana.