La internacionalització de la Universitat de Lleida, essencial en la globalització acadèmica

La internacionalització de les universitats s’ha convertit en un dels pilars fonamentals de l’educació superior a nivell global. No només es tracta de mobilitat d’estudiants i professors, sinó que també implica una àmplia gamma d’activitats destinades a integrar una dimensió internacional en les funcions d’ensenyament, recerca i servei de les institucions d’educació superior.

Què implica la internacionalització?

La internacionalització abasta diferents activitats i estratègies: mobilitat d’estudiants i personal acadèmic, col·laboració en recerca amb institucions estrangeres, participació en xarxes internacionals, oferta de programes acadèmics en idiomes estrangers i atracció d’estudiants internacionals. Aquestes activitats tenen l’objectiu d’enriquir l’experiència educativa, fomentar la comprensió intercultural i preparar els estudiants per a un mercat laboral global.

Per a què serveix?

La internacionalització ofereix nombrosos beneficis, tant per als estudiants com per a les institucions. Entre els quals destaquen:

A la Universitat de Lleida

La UdL és un exemple clar de com les universitats estan abraçant la internacionalització. Durant el curs 2023-2024, un total de 429 estudiants van participar en programes de mobilitat, amb 279 estudiants anant a l’estranger a 30 països diferents, i 410 estudiants internacionals procedents de 35 països arribant a la UdL. Itàlia i Mèxic van ser els països amb major nombre de mobilitats entrants. Els principals programes que faciliten aquesta mobilitat inclouen el programa Erasmus+ (accions K131 i K171), el programa Mobilitat UdL (que inclou els ajuts JADE del Banc de Santander), el programa SICUE entre universitats espanyoles i el programa DRAC de la Xarxa Vives.

A més de la mobilitat d’estudiants, la UdL també promou la mobilitat del personal docent i investigador (PDI) i del personal tècnic de gestió i administració (PTGAS). Durant el mateix curs, 67 PDI i 5 PTGAS van participar en programes de mobilitat, mentre que la universitat va acollir 68 PDI i 68 PTGAS internacionals. Aquests intercanvis són essencials per a l’enriquiment professional i acadèmic, permetent compartir coneixements i establir xarxes de col·laboració.

Accions i col·laboracions

La UdL ha participat activament en diverses iniciatives per fomentar la internacionalització. La primavera del 2023, el SEPIE (Servicio Español para la Internacionalización de la Educación) va organitzar una visita institucional a l’Uzbekistan i el Kazakhstan per impulsar la cooperació acadèmica i científica entre Espanya i aquests països de l’Àsia Central. Aquesta visita va resultar en la signatura dels primers convenis de col·laboració i intercanvis en temes de recerca energètica.

A més, la UdL ha estat present en fires de captació d’estudiantat internacional, com “Estudiar en España Brasil 2023” a Rio de Janeiro i Belo Horizonte, i “Europosgrados México 2023” a Mérida i Ciutat de Mèxic. També ha participat en conferències d’internacionalització com NAFSA a New Orleans i EAIE a Rotterdam, entre d’altres.

Reptes i oportunitats

Tot i els beneficis aparents, la internacionalització també comporta reptes. Les universitats han de gestionar la diversitat cultural i idiomàtica, assegurar la qualitat dels programes acadèmics i garantir el suport adequat per als estudiants i el personal internacional.

Tot i això, els avantatges superen amb escreix aquests reptes, ja que la internacionalització no només prepara millor els estudiants per a un món globalitzat, sinó que també enriqueix les institucions acadèmiques a través de la diversitat i la col·laboració internacional. A més a més de ser tota una vivència per als, sobretot, estudiants que s’hi llencen.

Antoni, dins dels vicerectorats de la Universitat de Lleida, quines són les funcions del d’Internacionalització? Ens ocupem de tot el que són relacions internacionals, mobilitat d’estudiants i de professorat, tant en el sentit d’anar com de tornar, així com dels convenis amb universitats de tot el món i de representar la universitat en diferents llocs. A banda, cada facultat té el seu responsable de mobilitat, que vetlla perquè els seus alumnes puguin marxar i rebre’n d’altres.

Què implica això en el dia a dia del vostre departament? Quan un alumne demana marxar, hem d’estudiar les assignatures que farà i com se li reconeixeran els crèdits. Tot i que el mecanisme està estipulat, cada cas és particular perquè depèn de quan ho fa, si és el primer o el segon semestre, si té alguna assignatura suspesa, on va l’alumne i de si les assignatures són en anglès o no. Per exemple, no totes les assignatures són en anglès en moltes universitats.

Com ho feu, per fomentar les relacions internacionals? Assistim a esdeveniments que són com fires de relacions internacionals d’universitats. Allà ens trobem amb altres institucions per establir convenis. És com una fira de Sant Miquel, però en lloc de vendre tractors venem universitats. Per exemple, si la facultat de Medicina està interessada a enviar estudiants a països d’Europa per fer rotatoris, o si volem establir dobles titulacions amb altres universitats, busquem socis adequats en aquestes fires.

Mobilitat és moure’s a l’estranger? I molt més. Vivim en un món global, i internacionalització significa que professors d’aquí facin les classes en anglès, per atreure estudiants. O que un estudiant pugui fer un grau a l’estranger de forma online des de Lleida.

Quants acords teniu actualment? Tenim entre 350 i 400 acords. Cada any rebem uns 450 estudiants de grau i màster, i també en marxen uns 400. Poden variar, però són d’aquest ordre.

Ompliu totes les places disponibles de mobilitat? No sempre. Donar un número exacte és complicat perquè depèn de cada assignatura, si és obligatòria o optativa. Per exemple, podem acceptar deu persones de mobilitat per a una assignatura, però normalment no omplim totes les places. Un dels hàndicaps que tenim és que Lleida no és tan coneguda com Barcelona, Madrid o València, que ja són una marca. Quan dius a algú que va a Lleida, el primer que fan és anar al Google a veure on està.

Quan participeu en fires, hi ha diferències en l’atenció que reben les diferents universitats? Imagino que és com a les signatures de llibres, on sempre hi ha un escriptor que signa i l’altre que s’ho mira. Sí, és cert que universitats com la UAB o la UB tenen més capacitat de moure gent que Lleida o Tarragona. Però si mirem els percentatges d’estudiants de mobilitat respecte al total d’estudiants, estem en un percentatge similar a les universitats grans.

Creus que els estudiants marxen o tornen al seu país contents de Lleida? Jo crec que sí. Pel que ens arriba, molts estan contents. Per exemple, recentment vam estar a la Xina amb un grup d’estudiants xinesos que havien estat aquí l’any passat, i només retrobar-se amb els professors que havien tingut van esclatar d’alegria.

Vas fer algun programa d’intercanvi durant la teva etapa estudiantil? Jo no, no vaig fer cap intercanvi com a estudiant. No obstant, com a vicerector i professor sí que he participat en programes d’intercanvi posteriorment.

Acabo amb la pregunta obligada. Recomanaries als estudiants que aprofitin la mobilitat internacional? I tant. Però amb la condició de barrejar-se amb els locals, perquè n’hi ha que són capaços de marxar a fora i estar tot el dia parlant amb la bombolla de catalans o espanyols. Però sortir i espavilar-se és el veritable valor.

Mirana, tu vens a parlar-me de l’UNICAT. Explica’m. UNICAT és un projecte a nivell de les universitats catalanes que dona suport a un altre projecte europeu, l’EUR Careers. Es tracta de promocionar i difondre entre els estudiants universitaris les oportunitats de pràctiques i treballs, molts remunerats, a institucions europees. Els representants de cada universitat catalana promovem aquestes oportunitats a totes les facultats i estudis de la nostra universitat.

On són, aquestes institucions europees? En realitat hi ha delegacions de la Unió Europea a tot el món, incloent-hi Espanya. Sobretot a Madrid i Barcelona, però també a València, Sevill o inclús Tarragona. La ubicació de les delegacions depèn molt de l’àmbit d’interès.

Ets ambaixadora del projecte UNICAT. Quin és el teu paper? Difondre el programa, donar informació als estudiants.. És un projecte jove i poc conegut, així que estem fent un esforç per donar-lo a conèixer. Jo em dedico a apropar-me als estudiants mitjançant xerrades i formacions, però també facilito el contacte amb qui pertoqui.

Per cert, què significa UNICAT? Unió Europea i Catalunya.

No era difícil. Hi ha èxit? L’any passat em van contactar una desena d’estudiants, ja fos després de xerrades o en fires de treball. Estem treballant per augmentar-ne el nombre.

Hi ha un perfil concret d’estudiants a qui interessi aquest projecte? Aquest projecte pot interessar a estudiants de qualsevol perfil. I voldria trencar el mite que aquest programa es relaciona amb àmbits com el dret internacional, ja que ara es busca diversitat de perfils. Per exemple, hi ha oportunitats per a estudiants de traducció i interpretació, enginyeria, medicina i veterinària, entre d’altres.

Inclús per als estudiants de filologia catalana? També, sens dubte. Tothom de totes les carreres hi té espai. És més, com més específic és el perfil dels estudiants menys competidors tindrà per cada plaça i més possibilitats hi haurà d’entrar.

Com amb l’Antoni, ja em sé la resposta. Però t’he de preguntar si recomanaries als estudiants de la UdL que iniciïn aquest procés. Definitivament, sí. És una molt bona oportunitat per créixer no només professionalment sinó també a nivell personal. Permet conèixer gent d’arreu del món, intercanviar idees i millorar el currículum en institucions europees.

Com funciona tot això, quan algú entra en aquest procés a on pot anar? Pot triar lliurement el seu destí, però llavors comença un procés de selecció amb uns requisits determinats.

I és per fer pràctiques, per fer hores acadèmiques...? Varia, es fan des de pràctiques que poden ser curriculars, és a dir, que es compaginen amb la carrera, però també pot ser que l’estudiant ja s’hagi graduat i vulgui fer pràctiques, la majoria de les quals són remunerades. És un programa de pràctiques de sis mesos o un any. Malgrat que hi hagi la possibilitat de ciutats espanyoles, molta gent opta per anar a Brussel·les o a Luxemburg, on es treballa com a becari. Altres opcions són aplicar per ser funcionari de la Unió Europea, tant de caràcter temporal com indefinit. Així que explico tots aquests processos i què s’ha de fer per accedir-hi.

Funcionari de la Unió Europea, sona força bé? Sí, és una sortida professional molt bona. Però s’ha d’anar pas a pas, i no vull espantar els estudiants que encara no han acabat la carrera, així que els dic que tenen l’oportunitat de fer pràctiques després d’acabar la carrera i més a llarg termini tenen altres oportunitats.

Molt bé. Tu has fet algun intercanvi o alguna cosa semblant? Sí, jo vaig fer l’intercanvi Erasmus a Itàlia, a Nàpols.

Hi vas notar diferència? Sí, a Itàlia fan molts exàmens orals. És un aprenentatge diferent i un canvi radical respecte a aquí.

Què és per a tu internacionalització? Crec que la internacionalització és aprofitar aquestes oportunitats per sortir de la zona de confort, conèixer altra gent, ampliar la xarxa professional i intercanviar idees. Això ens prepara millor per al futur.