La hipocresia del Corporate Memphis

Per comprendre el fenomen del Corporate Memphis, cal situar-lo en el context de l’evolució del disseny visual. A principis de segle, el disseny digital es caracteritzava per l’abundància de detalls, textures i un enfocament en el realisme, una tècnica coneguda com a esqueumorfisme, que imitava objectes físics en pantalles digitals, com botons que semblaven fets de metall o pells digitals que reproduïen textures naturals. 

Aquest enfocament va canviar radicalment l’any 2013, quan Apple va llançar el sistema operatiu iOS 7. La nova interfície va adoptar el que es coneix com flat design, una estètica més neta i minimalista que va posar l’accent en formes geomètriques senzilles, colors plans i tipografia clara. En paral·lel, Google introduïa el seu Material Design, que seguia un enfocament similar afegint-hi conceptes com la jerarquia visual i la il·luminació subtil. I Microsoft utilitzava el seu Fluent Design.

Així, el realisme va desaparèixer del disseny digital, obrint la porta a les il·lustracions com una manera de donar personalitat i calidesa. En aquest nou panorama, el Corporate Memphis va emergir com l’estil per a empreses que volien semblar accessibles, innovadores i inclusives.

Els orígens del Corporate Memphis

Els orígens exactes del Corporate Memphis són motiu de debat. Alguns analistes situen el naixement d’aquest estil al 2017, quan l’il·lustradora Alice Lee va crear il·lustracions icòniques per a Slack. Altres atribueixen el mèrit a Bog Studios o al sistema d’il·lustració de Facebook. El nom “Corporate Memphis”, però, va ser encunyat pel dissenyador Mike Merriel, que va destacar la semblança entre aquest estil i el moviment de disseny Memphis dels anys 80. El disseny Memphis original, nascut a Itàlia, es caracteritzava per formes geomètriques atrevides, colors vius i una clara ruptura amb les normes estètiques tradicionals. Tot i que el Corporate Memphis comparteix algunes d’aquestes característiques, com l’ús de formes exagerades i una paleta cromàtica vibrant, el seu propòsit és diferent: mentre que el Memphis original buscava ser disruptiu, el Corporate Memphis preté ser funcional i amable, fins al punt de resultar inofensiu.

Característiques principals

El que distingeix el Corporate Memphis són les seves característiques, fàcilment identificables:

1. Personatges hiperactius i exagerats: Els cossos allargats, desproporcionats, amb moviments acrobàtics, que transmeten una sensació d’energia i optimisme constant.

2. Formes simplificades: S’eliminen detalls superflus, prioritzant les formes bàsiques i entenedores.

3. Paleta cromàtica vibrant: Els colors plans i brillants pretenen captar l’atenció de l’usuari i transmetre diversitat i inclusió.

4. Diversitat forçada: Els tons de pell no reals volen representar la diversitat, però sovint resulta superficial o desconnectada de la realitat.

Aquestes característiques van fer que l’estil fos inicialment atractiu per a empreses tecnològiques, start-ups i organitzacions que buscaven transmetre un missatge de modernitat i inclusió. No obstant, el seu èxit inicial també va plantar la llavor de la seva controvèrsia.

La caiguda del Corporate Memphis

Sobreexplotació. La popularitat del Corporate Memphis va ser també el seu pitjor enemic. Amb el temps, l’estil es va veure a tot arreu: des de pàgines web corporatives fins a anuncis publicitaris, passant per aplicacions i informes. Aquesta saturació va conduir a una fatiga entre els consumidors, que van començar a percebre l’estil com un clixé.

Falta d’autenticitat. Un dels grans problemes del Corporate Memphis és la seva simplificació extrema. En voler ser tan universal i “neutre”, l’estil acaba semblant buit i desconnectat de les experiències reals de les persones. Això és particularment problemàtic quan les empreses utilitzen aquestes il·lustracions per tractar temes seriosos com drets laborals o sostenibilitat.

Desconnexió corporativa. L’objectiu del Corporate Memphis és fer que les empreses semblin més properes i amigables. Però quan aquesta estètica s’utilitza per part de corporacions implicades en problemes ètics o de maltractament laboral, l’efecte pot ser l’oposat. Les il·lustracions, lluny de generar empatia, fan que l’empresa sembli encara més desconnectada de la realitat.

La reacció contra aquest estil ha inspirat artistes a utilitzar-lo amb finalitats crítiques, reinterpretant-lo per destacar la dissonància entre l’estètica alegre i els missatges problemàtics que sovint acompanya. Per exemple, personatges de Corporate Memphis que reflecteixen ansietat, estrès o desigualtat, subvertint les expectatives visuals de l’espectador.

El problema amb el Corporate Memphis no és l’estil en si mateix, sinó la seva sobreutilització i l’abús que n’han fet moltes empreses. Quan s’utilitza de manera conscient i en el context adequat, pot ser un recurs valuós per transmetre idees de manera clara i accessible.

Tot i això, el futur del disseny passa per una renovació en que creadors i empreses apostin per solucions visuals autèntiques i arrelades.

El Corporate Memphis és un reflex dels temps en què vivim: un estil que busca fer el món més alegre i inclusiu, però que sovint acaba sent una pantalla buida darrere la qual s’amaguen les contradiccions del capitalisme modern. Serà interessant veure com evoluciona aquest estil i quins camins prenen les tendències de disseny en el futur.