Marxa lenta en primera persona

En primera persona

Carles Jové, agricultor:

«La situació que estem vivint és de pànic».

Carles Jové, pagès de Seròs, defineix la situació que viu el sector de la fruita com “de pànic”. Assegura que no poden més i que els diners que genera el seu treball “es queden pel mig”. Veu el futur de la pagesia “molt negre” perquè, segons afirma, com més cullen més diners perden i això és insostenible. El seu fill David, de 15 anys, el va acompanyar aquest dilluns en la marxa. Està segur que no vol seguir els passos del seu pare perquè és la gran distribució l’única que treu beneficis i ells, que “són els que el tiren endavant, acaben arruïnats”. 

Joan Miret, agricultor:

«Les subvencions són mentida, no tenim ajuts».

 Joan Miret va ser un dels pagesos participants a la protesta més crítics amb la conselleria d’Agricultura. “No tenen cap intenció d’ajudar-nos i no ens valoren.” Assegura que les subvencions “són una mentida” perquè l’agricultor ha de realitzar primer la inversió, i moltes vegades ha de demanar un crèdit. Una vegada invertits els diners i passada la inspecció de la conselleria “rebem una carta en la qual diu que per falta de pressupost no ens poden pagar el que ens han promès” i molts companys no tenen com fer front als deutes amb els bancs.

Xavier Charles, agricultor:

«Animo el meu fill que es dediqui a una altra cosa».

 La visió d’un futur negre per als treballadors del camp era compartida per tots els assistents. Xavier Charles té un fill de 17 anys que anima que es dediqui a una altra cosa. “Si la situació dels pagesos fos una altra, voldria que el meu fill seguís els meus passos, però tal com està la situació vull que estudiï i es llauri un futur profitós i que es dediqui a una altra cosa.” Assegura que sense ajuda el sector no sobreviurà i és insostenible continuar treballant per pèrdues. “És una pena, entre tots s’estan carregant la nostra professió i forma de vida.”

Xavier Charles Alonso. fill d'agricultor:

«Em plantejo ser pagès com a última opció»

. Xavier té 17 anys i estudia batxillerat. Té molt clar que serà infermer i que no vol dedicar-se a l’agricultura perquè “tal com està el sector no tinc gaire futur en el camp”, afirmació a la qual el seu pare dóna suport. “No m’importaria dedicar-m’hi si la situació fos més encoratjadora, perquè és l’ofici del meu pare i m’agrada, però avui és la meua última opció.” Assegura que només optaria a ser pagès si “totes les altres coses” li surten malament. Xavier dóna vida als comentaris dels més veterans, que asseguren que els joves no tenen futur al camp.

Marta Cosi, està casada amb un agricultor:

«Vivim la situació amb molta angoixa».

El marit de Marta Cosi és pagès, i tots dos són de Sucs. “Vivim la situació amb molta angoixa perquè no sabem què passarà”, assegura, i considera que sense ajuda europea i de la conselleria d’Agricultura no podran tirar endavant. Diu, alleujada, que els seus fills no es dediquen a l’agricultura, ofici pel qual sí que van optar els fills d’una amiga, que l’acompanya, Susana Gené, qui no els augura un futur pròsper. Totes dos critiquen que no es valora prou l’esforç dels pagesos que es dediquen a produir fruita de gran qualitat “que moltes vegades ni es cull”.