Poble de dalt

La vall de Barcedana,

coneguda pels naturals del país com la Vall, a seques, s’estén des de la Noguera Pallaresa cap a l’est, una franja oberta entre el Montsec i els serrats de Llimiana, dels Obacs i del Canonge, que assoleix el punt més alt al Capolat, que els autòctons solen anomenar Cap Pelat, i escrit així apareix en alguns senyals. Per llevant, aquell triangle de terreny inclinat es clou al portell de l’Hostal Roig.

Quan la vall s’eixampla, coincidint amb el barranc de les Moles, es forma un circ muntanyós a la solana, on es repengen tres poblets poc distants entre ells, per sota del castell de Sant Gervàs, que treu el caparró d’una torre circular gairebé a la carena, i enfront de l’ermita de Sant Salvador del Bosc. Una toponímia molt santa, perquè els tres pobles en qüestió es diuen, de baix a dalt i per ordre d’arribada des de la cruïlla d’abans de Llimiana, Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall.

Aquest últim constava com Sancti Michaelis de Cassis en un document del monestir de Gerri datat l’any de Déu de 996. El seu origen caldria buscar-lo encara més amunt, al Castelló Sobirà, abandonat pels seus habitants per establir-se pendent avall, en un indret més accessible i conreable, a l’actual emplaçament, designat aleshores Castelló Jussà. Alguns encara baixarien fins al Castellet, esdevingut Sant Martí. A Sant Miquel, on Pascual Madoz va comptar a mitjan segle XIX una vintena de cases (tantes com veïns hores d’ara), es va fixar el cap d’un municipi integrat més tard a Gavet de la Conca, així com la parròquia, en una església que conserva elements romànics, de nau única amb creuer i capella lateral, teulat a dues aigües, finestres esqueixades als costats, porteta adovellada, espadanya de dos ulls amb dues campanes i cementiri al darrere amb xiprers. Al centre de la façana, com si aquell destorb visual no s’hagués pogut dissimular en un lloc més discret, una caixa elèctrica connectada a un cable de la llum. Per compensar l’esguerro fruit d’una escassa sensibilitat pel patrimoni, el panorama excels de les obagues boscoses del Montsec de Rúbies i d’Ares, amb el trau de Terradets entremig.

Baixant, de tornada, en cinc minuts amb cotxe, des de Sant Miquel de la Vall fins a Sant Martí de Barcedana, no només es pot menjar esplèndidament o fer nit còmodament a Casa Roca, establiment dedicat al turisme rural des de 1986, sinó passar-hi també a comprar alguns dels productes agroalimentaris artesanals i ecològics que la família Roca-Tomàs elabora en un obrador domèstic amb vegetals collits a l’hort i en camps propis dels voltants, envasats amb l’etiqueta Essència del Montsec, com l’oli d’oliveres centenàries, obtingut per procediments mecànics i amb una vella premsa d’esportins, el vi de nous semblant a la ratafia o delicioses conserves naturals de fruita de diversos sabors: pera amb canyella, préssec, cireres, carabassa...