Puigverd d'Agramunt - Ens calen eines per poder-nos desenvolupar

Arribats a l’equador de la legislatura municipal, toca fer un primer balanç. A Puigverd d’Agramunt és positiu, malgrat el terrabastall que ha suposat la pandèmia. A nivell municipal, “ens ho ha distorsionat tot, no ens hem pogut relacionar com cal. D’altra banda, ha suposat un tancament, no teníem gaire marge de maniobra”, assenyala l’alcalde, Joan Eroles. Tot i això, “hem pogut enllestir alguns projectes que ja arrancaven des de l’anterior legislatura”.

En són exemples la primera fase del molí del Siscar, amb una inversió d’uns 180.000 euros per reforçar els murs perimetrals, o la restauració de la teulada del molí, amb una inversió de 40.000 euros, finançats amb fons municipals, Diputació i IEI.

“De fet, l’actuació al molí és força complexa i ha requerit una inversió total d’uns 800.000 euros, per la qual cosa l’executem en diferents fases.” El següent pas és “condicionar el molí de farina, al costat del molí d’oli i fer una museïtzació perquè sigui visitable”. S’hi destinarien uns 224.000 euros, finançats entre l’ajuntament (25%), Diputació (25%) i fons europeus Feder (50%).

“Hem acabat de redactar el projecte i ara s’ha de licitar l’obra amb la previsió d’executar-la el 2022”, explica.

Una altra actuació afecta la teulada de l’església, amb una inversió d’uns 300.000 euros. “Ara emprendrem la cinquena i última fase, pressupostada en uns 175.000 euros” (sufragats per l’Incasòl).

Vinculat al pla únic d’obres i serveis (PUOSC), “projectem un centre de serveis, considerat com l’obra més emblemàtica”. Preveuen una inversió d’uns 410.000 euros, dels quals la Generalitat n’assumirà 375.000, i disposen fins al 2023 per dur-la a terme. Està pendent la licitació “per començar les obres l’any vinent”. No tot acaba en els límits del terme municipal. “Estem treballant amb altres pobles per desenvolupar un projecte transcomarcal, consistent a habilitar una via verda al llarg de la Vall del Sió, que discorre per municipis de la Segarra, Urgell i Noguera”. Quant al projecte del molí, “s’inclouria dins del camí de Sant Jaume, que va des de Tàrrega a Alfarràs”. Sumar esforços és clau. Al parer d’Eroles, “els ajuts d’ara endavant hauran d’anar mancomunats; crec que el futur passa per aquí”.

Reequlibrar el territori

A fer pinya insten els fons europeus Next Generation, una injecció milionària a què el món municipal no vol renunciar. Posant el focus en Puigverd, “estem fent projectes conjunts, a veure com els podem encaixar”. Projectes que han de posar el seu gra de sorra per desenvolupar el territori rural. 

“Si hem de continuar com a ajuntaments, ens han de donar eines i començar a canviar algunes dinàmiques.

En general, les lleis estan dissenyades sota un criteri urbà”, sosté. Per exemple, en matèria de planejament, “caldria que la llei facilités construir habitatges. N’hi hauria prou amb modificar la norma.No podem tenir el mateix tractament els municipis petits que els grans. Sovint el govern que pren les decisions està molt lluny del territori”, reflexiona.

Per reequilibrar, s’ha de dinamitzar l’economia i apostar per mesures com la “discriminació fiscal positiva”.

Un altre entrebanc és el burocràtic, ja que “hem de fer la mateixa paperassa que un gran ajuntament”. A tot plegat s’afegeix la dificultat de disposar de funcionariat suficient i estable, com els secretaris municipals. “Els alcaldes ens trobem indefensos i el municipi se’n ressent. Als petits no ens maten, però ens ofeguen a poc a poc”. I, com a teló de fons, el despoblament, un flagell en el territori rural.

Tot i que arran la pandèmia la població s’ha incrementat un 20%, és incert si és un fenomen conjuntural o estable. “Evitar que la gent marxi no és una qüestió econòmica, sinó de voluntat política. Com ho evitaríem? Amb mesures com el planejament urbanístic, mantenir les escoles, les llars d’infants, etc.” .