Mollerussa - Volem reforçar la identitat urbana

De “complicats” titlla els dos primers anys de legislatura l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. Venien de dur a terme un pla d’inversió “molt potent”, que va fer possible, entre altres, transformar el centre urbà o construir un nou institut. “El 2019 vam tancar amb un romanent negatiu i pensàvem revertir-ho el 2020, però la irrupció de la pandèmia va alterar els plans”, reconeix.

Tanmateix, “hem fet un esforç per adequar la via pública a la nova realitat, tenim un tècnic Covid, estem al capdavant en cribratge i disposició de llocs per subministrar la vacuna”. La resposta ciutadana ha estat a l’altura, amb una xarxa de voluntariat que ha estat l’embrió d’una nova associació, Som Mollerussa. En el cas de la gent gran, s’ha apostat per fer un seguiment que minimitzi la sensació de soledat o el baix estat anímic. “A més, hem activat un comitè d’emergències municipal pel seguiment de l’evolució de la Covid, amb un centenar de sessions”, apunta. En aquest sentit, el dia 23 hi ha previst un acte d’homenatge a les víctimes de la pandèmia i els familiars.

Si sanitàriament ha suposat un sotrac, econòmicament no ha estat menys. “Veníem d’una situació complicada, vam haver d’ampliar crèdit per pagar els proveïdors, però ja ho tenim encarrilat. Ara volem recuperar l’activitat”, afirma Solsona. En aquest sentit, “hem dissenyat l’Estratègia 2025, per articular tots els projectes estratègics”, assenyala. Esdevé tot un full de ruta per avançar “a velocitat de creuer”. Després d’anys de treball en diferents àmbits, ara toca collir els fruits. “En el primer mandat, vam emprendre un pla de sanejament per poder invertir; en el segon, vam tirar endavant un pla d’obres, i en aquest tercer recollim el resultat de tots els treballs previs per tal que amb un cost mínim, tinguin un gran impacte en l’economia productiva i en termes de sostenibilitat”, assevera. També contribuirà a reactivar l’economia el pla (RE)activem Mollerussa, consensuat amb tots els grups municipals.

Fet i fet, “l’objectiu és reforçar la identitat urbana, la qual cosa pivota sobre tres eixos: el social, l’urbanístic i la transformació”, remarca. Es tradueix en un paquet d’obres, promogudes directament per l’ajuntament o en col·laboració amb altres administracions o inversors privats que permetran “donar aquest impuls a la ciutat”. D’una banda, la creació de l’àrea bàsica policial del Pla d’Urgell-Garrigues, “un projecte en què estàvem treballant des del 2015”. Ubicada a la carretera de Linyola, les obres començaran a la tardor del 2022 i tindran un termini d’execució de 18 mesos, amb un pressupost d’uns 6,2 milions d’euros.

"Ara recollim els fruits del treball previ amb altres administracions per tal que tinguin un gran impacte en l’economia productiva i sostenibilitat"

Una altra iniciativa és fruit del treball conjunt amb Adif. Consisteix en la supressió del principal pas a nivell així com habilitar un pas soterrat a la confluència de Prat de la Riba amb la carretera de Linyola. I està sobre la taula construir unpont elevat, per conferir més fluïdesa a la circulació. Les actuacions responen a una “concepció global que va més enllà de l’obra i implica remodelar tota l’estratègia de mobilitat en aquesta zona”, emfatitza l’alcalde. D’altra banda, l’ajuntament preveu condicionar una via verda per a bicis i transeünts que connecti l’avinguda de La Salle amb la banqueta del Canal.

"Amb els canvis en la mobilitat i la creació de noves vies verdes preveiem reduir l’emissió de 420 tones de CO2 l’any marc"

Són projectes que s’emmarquen en l’aposta pel desenvolupament sostenible fixat a l’Agenda 2030 i que té com a punta de llança la descarbonització. Un cop s’hagin materialitzat, es calcula que “es podran reduir les emissions de CO2 en 420 tones l’any”. Sumades a les 50 tones de CO2/any estalviades arran de la implantació del pla de barris, facilitaran que Mollerussa esdevingui “una bombolla de sostenibilitat, de qualitat de vida”, sosté Solsona.

Nou polígon i residència

I una bombolla de dinamisme econòmic. Ho certifiquen projectes com el nou polígon industrial de 15 hectàrees a la zona nord dels Negrals, dissenyat amb el propòsit de captar noves empreses o bé ampliar-ne les actuals.

Quant a l’àmbit social, a instàncies d’un grup privat, es planteja construir una nova residència per a la gent gran, amb un centenar de places, que s’emplaçaria entorn de Cal Castelló. I enguany preveiem enllestir les obres de remodelació del cafè de L’Amistat, que lluirà “estètica de principis del segle XX, però prestacions del segle XXI”. Combinada amb la restauracióde la façana de l’edifici, catalogada d’interès local, “dotarà Mollerussa d’un local emblemàtic”, apunta Solsona. L’Estratègia 2025 també contempla que els ciutadans diguin la seua. “Volem que la gent digui com vol que sigui la transformació de la ciutat i per això plantegem un concurs d’idees per al parc municipal”. Caldrà que pugui aixoplugar tant activitats de lleure com firals, esportives, socials i mediambientals.

En la mateixa línia, projecten nous usos per a un altre espai a cel obert ben icònic, La Serra, un cop estigui enllestit el pla director redactat amb els altres municipis i centres educatius. I abans d’acabar l’any també “preveiem finalitzar l’enderroc dels blocs Sant Isidori”. Projectes i actuacions encarades a un ambiciós repte, “ser un pol estratègic, que ens refermi com una ciutat de referència a les terres de Ponent i Catalunya”.

De moment, els fons Next Generation poc poden aportar a assolir aquest objectiu. “Fins ara han sortit línies de subvencions per a municipis menors de 5.000 habitants, amb la qual cosa no podem optar”, explica Solsona. Per això, “estem a l’espera d’una línia específica, poder tenir aquesta finestra d’oportunitat de cara als fons europeus. El relat és en termes d’ODS Agenda 2030, per tal de poder accedir a aquests ajuts en un context de sostenibilitat, de descarbonització”. I és que, sense desmerèixer el dia a dia, el futur passa per “generar un relat. Els alcaldes han de tenir una visió estratègica de la ciutat”, sentencia Solsona.

Sabies que... El segle XIX va marcar molt la història de Mollerussa. L’arribada del ferrocarril l’any 1861 juntament amb l’aigua de reg del Canal d’Urgell van generar uns canvis que van culminar amb la instal·lació d’una fàbrica de paper de la Forestal d’Urgell.