Castell de Mur - amb els fons europeus es pot fer molt i s'està fent

Satisfactori és el balanç dels dos primers anys de legislatura a Castell de Mur. Si bé és innegable l’impacte de la pandèmia, “sobretot en el plànol anímic al no poder fer reunions o festes”, “a efectes econòmics, a l’hora de prendre decisions i fer inversions, no ha afectat tant”, assenyala l’alcalde i president del consell comarcal del Pallars Jussà, Josep Maria Mullol. De fet, “hem pogut fer millores en els nuclis, centrades en obres als carrers, vials, vies de comunicació entre nuclis com ara els camins, millores en serveis, enllumenat, distribució de l’aigua...” En paral·lel, s’ha avançat en la comunicació digital per tal de garantir internet d’alta velocitat.

Tant és així que al nucli principal, Guàrdia de Noguera, “enguany s’han enllestit obres per instal·lar la fibra òptica, fruit de l’acord amb els operadors Adamo i Wicat..

Tanmateix, hi ha força tela a tallar. “En els dos anys que queden tenim moltes coses per fer, amb ajuts de la Diputació i el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) 2020-2024. De fet ja estem acabant el primer dels grans projectes del pla i entre el 2022 i el 2023 preveiem dur a terme un 50% del PUOSC.

Hi destaquen dos actuacions, però. “La primera ja la teníem prevista a la primera legislatura”, afirma. A la capital del municipi, Guàrdia de Noguera, “s’ha fet una inversió força important”. Fruit d’un acord amb la Diputació, s’ha urbanitzat el tram de la carretera LV-9124 que passava pel nucli tot transformant-lo en el carrer principal, la qual cosa es tradueix “en una millora per al poble”, afirma Mullol.

Un segon projecte es vincula a l’activitat agrària.

“Un 30 o 40% de la terra de cultiu es concentra a la zona sud del poble, però els tractors i altres tipus de maquinària per treballar han de passar pel mig del poble”. Per tal d’evitar el trànsit, “la idea és fer una altra circumval·lació per accedir a la zona de cultiu rústica, de manera que es desviï el pas de la maquinària pel centre del nucli”, explica Mullol.

El projecte, que afectaria un tram de menys d’un quilòmetre, està en fase d’estudi, ja que s’han de dur a terme expropiacions i altres tràmits administratius.

De moment, la iniciativa ha estat ben rebuda per part del veïnatge. Ara toca aconseguir el finançament, admet l’alcalde.

Un finançament que provindrà dels fons europeus Next Generation, en el cas d’altres dos grans iniciatives “que comencem a estudiar”.

En aquest sentit, es planteja construir una mena de pont o passarel·la per travessar la Noguera Pallaresa a l’altura de l’espona o límit del municipi, de tal manera que faciliti desplaçar-se a municipis com Llimiana, Gavet de la Conca o Isona “sense haver de donar el tomb a Tremp”.

Més incertesa plana sobre un altre dels projectes, vinculat al programa DUS 5000, una línia d’ajuts destinada a fomentar inversions que afavoreixen la transició energètica dels municipis de menys de 5.000 habitants. Contemplaria instal·lar plaques solars a la teulada de l’ajuntament i al poliesportiu i aprofitar l’energia obtinguda, comenta l’alcalde. De moment, però, tot està en fase d’anàlisi. En qualsevol cas, sumats tots els projectes requeririen una inversió que ascendeix “al milió d’euros, dels quals el projecte de la circumval·lació s’emporta el 30%”, remarca.

Si bé en matèria de finançament, “mai no n’hi ha prou”, el quid de la qüestió rau no tant en la quantitat com els tràmits que comporta sol·licitar-la.

“El problema és el temps: entre que presentes el projecte, s’aprova i es paguen les obres... Els ajuntaments hem de fer de banc contínuament, has d’avançar els pagaments a proveïdors i potser cobres els ajuts en 1 o 2 anys”.

I “no només com a ajuntament, sinó com a consell comarcal, la burocràcia és important.

Els fons Next Generation han obert una finestra d’oportunitats a què “tots ens hem abocat i se’ns està ajudant molt facilitant-nos informació així com eines per preparar els projectes i desenvolupar-los. Són temes complexos i, si no tens una orientació, no saps com encarar-los”, admet.

Tanmateix, “es pot fer molt i s’està fent molt”..

Passada l’etapa més severa de la pandèmia, ara toca reactivar l’economia. I a escala municipal s’hi pot actuar força. A l’hora d’emprendre obres com les contemplades al PUOSC, “fem un esforç perquè contractistes i treballadors siguin de la comarca, de manera que al final tot es queda aquí. Tot el que tira endavant l’ajuntament en matèria de projectes i millores reverteix directament en el municipi i el Pallars”, apunta. “Els ajuntaments aporten molt i els contractistes ho saben. A petita escala tot va a parar al mateix lloc”.

Impulsar l’activitat econòmica pot contribuir a frenar la sagnia del despoblament, comuna a les terres de muntanya.

Si bé arran la pandèmia s’ha detectat un cert increment de la població, amb nous empadronats, una flor no fa estiu, reconeix Mullol. “El problema és el mateix: no hi ha gent jove, no hi ha nens al municipi i hi ha un degoteig de decessos de gent gran, la qual cosa no es compensa amb entrades noves”, argumenta.

“És cert que els darrers anys han vingut 5 o 7 famílies amb nens a viure, així com gent jove, però és poc”.

Altres persones, propietàries d’una segona residència, “han optat per desplaçar-se aquí i per teletreballar, i el desenvolupament de la fibra òptica ha ajudat molt”. Si bé Guàrdia ja disposa de fibra i la resta de nuclis estan connectats per via aèria, l’idoni seria la fibra arribés a tots els nuclis”.

En aquest sentit, “a escala comarcal tots els alcaldes estem pressionant perquè l’internet d’alta velocitat arribi a tots els municipis”..

Tot i els avenços, Mullol no amaga la preocupació per la pèrdua d’habitants que amenaça la continuïtat dels pobles. Així que a frenar el despoblament contribuiria que hi hagués “més oportunitats econòmiques. Els serveis mèdics, transport escolar, etc. ja els tenim, però necessitem inversió, gent emprenedora que vulgui llançar nous negocis”, considera. Si tenim en compte que la població del Pallars Jussà supera les 13.000 persones, “seria bo o interessant que es creessin més places de treball, ja que seria tot un revulsiu per una comarca com la nostra”.