Preixana - Nous atractius per impulsar el turisme

Preixana ha superat la primera meitat de la legislatura amb un “balanç positiu”, afirma l’alcalde, Jaume Pané.

“Ens ha permès canviar tot l’enllumenat públic a tecnologia led a través d’un fons Feder de l’IDAE i l’ajuda de la Diputació, cosa que ens permetrà un cert estalvi en consum energètic”. D’altra banda, “també s’ha millorat el bombament d’aigua a la part superior del poble”, així com “hem pogut museïtzar la col·lecció d’esteles discoidals a l’espai Sant Llorenç”, assenyala.

Obres que s’han pogut tirar endavant en un context de pandèmia que ha implicat, bàsicament, “un fre a l’activitat social i associativa” i que, de retruc, ha canviat les prioritats de la gent, animant-la a “a viure als pobles, lligats a la natura i en llocs poc massificats”.

En l’horitzó es dibuixen diversos reptes, com ara la rehabilitació de Cal Vallverdú mitjançant l’ajuda d’un pla PUOSC. “Ens permetrà tenir un conjunt amb quatre apartaments turístics, agrobotiga i una zona de tast”, explica. “Això permetrà arranjar una part del barri antic molt degradada i que esperem que es recuperi tant arquitectònicament com a nivell d’activitat”. Centrat en l’àmbit urbanístic, planegen posar a punt “una part de la urbanització de la plaça Catalunya”, apunta.

Emblemàtic és el projecte “Preixana, territori de picapedrers” que pretén “donar un impuls a la ruta de les pedreres, amb les cabanes de volta, els marges de pedra seca, les antigues pedreres...” Esdevé tot “un patrimoni cultural i paisatgístic que, juntament amb l’espai de les esteles discoidals de l’espai Sant Llorenç, permetrà un impuls turístic”, argumenta. Altres actius de la localitat, com la Fira De Prop i el festival Tastasons, aspiren a consolidar-se “com a fets diferenciadors, en els quals ja fa anys que hi treballem”.

En qualsevol cas, per tirar endavant qualsevol projecte municipal, l’ajuda de les administracions supramunicipals “és vital”, considera Pané. “El retorn del PUOSC és un gran exemple, així com diferents plans que arriben de la Diputació. Tot i això, no n’hi ha mai prou”, admet. D’aquí que suscitin força esperances els fons per a la reconstrucció. L’orientació és clara, segons Pané: “han d’ajudar a reactivar les economies municipals, generant noves obres molt lligades a les noves tecnologies, la digitalització, l’energia verda i el medi ambient, que permetin posar al dia les nostres poblacions”, reflexiona.

Per tal que cicatritzin les ferides deixades per la crisi pandèmica, cal “impulsar l’activitat econòmica, cal que l’administració sigui més àgil i menys burocràtica”, assegura Pané, que clama per canviar la normativa urbanística.

“No pot ser que tinguem el mateix marc urbà tant per a les grans ciutats com per als pobles petits; cal un canvi important en aquest sentit per desencallar projectes, especialment lligats a l’activitat agrària, ramadera, agroalimentària i industrial de baix impacte que són els que donen sentit a les nostres localitats.” I més si es vol garantir el futur d’un territori afectat pel despoblament. “Tots els pobles de menys de 1000 habitants han tingut una regressió de la seva població majoritàriament, tot i que nosaltres des de fa dos anys recuperem una mica”.

Afrontar-ho implica adoptar mesures com “canviar la normativa per reactivar l’economia, millorar la xarxa de comunicacions, especialment les digitals, el transport públic així com serveis perquè la gent gran envelleixi dignament”, remarca..