Una veïna de Castellar de la Ribera: "Vaig passar molta por i pànic"

La Pilar Jané, de 72 anys, viu sola en una masia aïllada del terme de Castellar de la Ribera, al Solsonès. El foc va arribar fins a la porta de casa seva i no va dubtar en apagar les flames amb dues galledes: "Vaig passar molta por i pànic. Patia perquè no se'm cremés la casa, les gallines i els conills". El foc va començar amb una tempesta elèctrica. En aquesta zona, hi van caure 500 llamps i el que més preocupa aquest dijous és que hagin deixat punts calents que puguin fer revifar el foc. El record dels grans incendis del 98 a la Catalunya Central, que van calcinar 25.000 hectàrees, bona part d'elles al Solsonès, li ha estat molt present: "M'hi va recordar molt. Pensava que m'ho arrasaria tot".

El Solsonès es coneix com la comarca de les 1.000 masies. En una d'elles, totalment aïllada, al Coll de Ceuró, hi viu la Pilar. A la tarda, quan va començar la tempesta de llamps, estava fora i va decidir treure's les agulles del cap per por que li caigués un llamp a sobre. De cop, ja va veure una columna de foc i les flames li van arribar fins a tocar de casa. "Tot va quedar ben negre, feia molt soroll i vaig pensar que potser no tindria temps d'entrar a casa", lamenta.

Va tancar el gos i el gat, i les gallines per protegir els animals en cas que el foc arribés a travessar la masia, però el va aturar ella sola, amb galledes d'aigua i unes branques seques. "És com ho feia quan era petita amb el meu pare", recorda. Aquest no és l'únic incendi que ha viscut. De fet, aquest li ha recordat l'episodi del 98, quan el foc va cremar 25.000 hectàrees de la Catalunya Central, moltes d'elles a la comarca del Solsonès.

Quan els Mossos d'Esquadra van arribar a casa per desallotjar-la, els va dir que no calia, que preferia quedar-se a casa, i d'allà no ha marxat. "Crec que demà no baixaré a mercat", deia amb un somriure als llavis.

A la resta de cases del voltant, aquest dijous hi quedava poca gent. Alguns han marxat a casa de familiars i, d'altres, han decidit quedar-se per ajudar en les tasques d'extinció.