El lloguer toca sostre amb els preus al nivell de Barcelona i de Palma

Els preus dels habitatges de lloguer més accessibles semblen haver tocat sostre a la Val d’Aran després d’haver assolit, en ple Pirineu, uns nivells similars als que es donen a l’Eixample de Barcelona o al passeig marítim de Palma, dos ciutats del litoral que porten anys sotmeses a una intensa pressió turística.

Algunes de les ofertes més assequibles que es troben vigents a la vall han registrat en els últims dies rebaixes d’entre 100 i 200 euros, que apunten que els preus del lloguer han tocat sostre a la vall, la capital de la qual va ser declarada zona tensionada fa unes setmanes per la Generalitat.

Tanmateix, aquest incipient abaratiment o aturada de l’encariment, l’evolució del qual en tot cas s’ha de veure, arriba quan les rendes han assolit nivells similars als que es donen en els centres de ciutat turístiques, però en aquest cas en una zona on, a més, el cost de serveis com la calefacció resulta bastant més exigent i els salaris susceptibles de suportar aquestes factures són pocs, però cada vegada més freqüents.

El més assequible que hi ha aquesta setmana per instal·lar-se a Vielha són, abans de superar la barrera dels mil euros mensuals, un estudi de 45 metres quadrats per 700, un altre de similar per 850 i un més per 900.

Si els experts recomanen que el percentatge de la renda destinat al lloguer no superi el 30%, aquests arrendaments es corresponen amb ingressos mensuals de 2.300 a 3.000 euros. Però la renda mitjana no arriba als 2.000 bruts a Naut Aran i amb prou feines supera els 2.200 a Vielha i Bossòst.

“Gent que ha vingut amb un contracte de treball se n’ha hagut d’anar perquè no ha pogut allotjar-se”, explica Luis, comercial d’una de les immobiliàries que operen a Vielha. “És molt complicat accedir a un habitatge de lloguer a tota la vall. Hi ha poca oferta, i la poca que hi ha està agafada per gent que treballa tot l’any”, anota. De fet, la falta de personal en alguns oficis i sectors per les dificultats per allotjar-se és cada vegada més freqüent

Aquests lloguers no disten gaire, en ple Pirineu, de la forquilla de 847 a 950 euros mensuals per la qual surten al mercat estudis i pisos de 25 a 50 metres al costat de la Sagrada Família o la renda de 950 per la qual es pot accedir a altre de 60 al carrer Aribau, i superen amb claredat el nivell de menys de 800 al mes que dona accés a cases de 30 a 60 metres al barri de Gràcia. Aquestes rendes se situen també per sobre dels 600 a 850 euros pels quals s’arrenden estudis de menys de 40 metres al barri antic de Palma, i s’alineen amb els 895 que costa un altre d’una mida lleugerament superior al passeig marítim d’aquesta mateixa ciutat.

L’exigència és més gran, si és possible, a Bossòst, on les ofertes comencen en els 1.200 euros; a Canejan, on comencen en 1.400, o a Les, on es disparen als 3.500. A Naut Aran l’oferta no existeix

Aquesta escassetat contrasta amb els “més de mil” allotjaments, entre habitatges sencers i habitacions segmentades, que ofereixen plataformes centrades en el lloguer de vacances, amb preus que comencen per sobre dels mil euros per nit.