Les 'influencers' de poble

La cooperativa Sant Roc del Palau d’Anglesola llueix des del gener un mural de grans dimensions a la seva façana amb la cara d’una vintena de dones de la comarca que s’han sumat al “Moviment per la transformació feminista de les terres de Lleida”, que es va engegar el 3 de desembre en aquesta localitat i que ha de recórrer totes les comarques. Amb el títol Lleida, terra de dones transformadores, el moviment, promogut per la Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida i impulsat per la primera delegada del govern dona, Montse Bergés, vol posar nom i cognoms a les dones que ja estan transformant el món rural amb les seves accions. Es tracta d’una iniciativa que s’emmarca en l’Agenda Rural de Catalunya, un document que identifica les necessitats i reptes del territori rural per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament.

Una dona transformadora és una dona que ha decidit apostar pel món rural, que se’n qüestiona aspectes o mancances i que la seva acció hi impacta per aportar-hi millores. Aquest és doncs un projecte que parteix d’un reconeixement a allò que fan les dones perquè prosperin els pobles i que ben mirat, les converteix en influencers d’una ruralitat moderna, positiva i trencadora encara poc visualitzada a les nostres comarques. El Palau d’Anglesola ha estat l’espai on s’ha testat la iniciativa, que el 23 de febrer arriba a la Noguera, on també estan convidades a acudir les dones que s’hi sentin cridades. Reconèixer aquestes iniciatives positives en femení, elevar-les i connectar-les i observar què hi germina és el primer pas i de fet només aquesta acció ja ha propiciat que engendrin noves iniciatives. El dia 8 de febrer el Palau d’Anglesola presenta La rumba de les dones transformadores, composta per la Teresa Reyes, una dona gitana que forma part del moviment que a partir d’ara ja té banda sonora.

A la tornada, la Teresa Reyes diu que “ja n’hi ha prou..., que les dones treballen més que un rellotge digital” i que això cal canviar-ho. Ho repeteixen, en general totes, es queixen de la difícil conciliació però cap d’elles s’ha quedat en el lament. “Treballem com si no tinguéssim fills i tenim fills com si no treballéssim i això no pot ser”, diu la Leonor Maruenda, una enginyera informàtica que va revolucionar les marques de nadons amb el seu invent: un dispositiu antibolquet de cotxets de nadons. La maternitat també és font d’inspiració per a qui té ganes de canviar les coses. 

Al grup n’hi ha una vintena, com la Maribel Pedrol, la presidenta de la Fundació Canals d’Urgell, que reivindica la història que no s’ha escrit de les dones del Canal, o una de les primeres futbolistes femenines del territori: la Dolors Gou, o la Míriam Solé Solà, educadora, pallassa i creadora d’un òrgan participatiu al poble: el Consellet Adolescent. També forma part de la colla la Hasnae el Mandani, originària del Marroc, professora de matemàtiques i de francès. Atès que no ha pogut convalidar els seus estudis ara treballa de gericultora. S’ha tornat a formar i ha començat de nou. 

Transformar implica canviar el punt de vista i focalitzar-se en allò que és més factible, si més no, en la immediatesa, com ho va fer la Montse Fabrés, cansada de no trobar un obrador artesà de productes sense gluten, arran de la celiaquia de la seva filla. Ara és una emprenedora que ha fet de la mancança una oportunitat. També ha sabut capgirar una situació difícil de portar la Mònica Tribó, que per transitar millor el dol per la mort de la mare ha engegat un projecte que ha arribat a ser viral en el que ven material escolar per a mestres de tot el món i aprofita la finestra de les xarxes per parlar d’un tema tabú: la mort. 

L’Àngels Ribes també és educadora i per a ella és molt important educar en el sentiment de pertinença “perquè fomenta les ganes de quedar-se a viure al territori”, explica. En la mateixa línia trobem la que fou la primera alcaldessa del Palau, la Trinidad Torné, o l’Ester Gasol, una artista promotora del col·lectiu ARtPla de creadors del Pla. Cap d’elles, juntament amb la Balbina Escolà, l’Eugènia Piqué, la Rosa Martí, l’Eva Farré, l’Eva Pomés, la Yolanda Cotonat o l’Eva Martí, no canviarien viure al poble per res.

La més veterana és la Concepció Vilagrassa, que té 94 anys i sense voler-ho es va convertir en la primera dona a portar pantalons curts al poble. En el cercle que es va organitzar el dia de la trobada al Palau explicava que va negar-se que fos el seu marit el que signés l’autorització per tenir energia elèctrica a casa. “Les dones som capaces de tot”, subratlla. Per a mostra un botó: la Irene Barón, la dona que va ser capaç de vendre la boira.