Er ajuntament catalògue 53 edificis en zòna inondable

Eth Plan de Proteccion Civila de Vielha aprovat recentaments remasse un listat de 53 “elements vulnerables ‘singulars’ que se consideren en risc” dauant d’ua creishuda der arriu Garona, que trauèsse es casqui urbans de diuèrsi des nuclèus deth municipi.Eth document, qu’a de servir coma guida tà intervier en cas que se poguen produsir situacions de risc catastrofic, includís en listat, genericaments, es nuclèus d’Arròs e Pònt d’Arròs, Aubèrt, Vielha, Casarilh, Betren e Escunhau.

Entre aqueth miei centenat long d’immòbles sensibles, entre es quaus “non i a cap d’edificacion qu’age sonque planta baisha”, se trapen es sedences operatives de quaqui servicis basics coma era Comissaria des Mòssos d’Esquadra, eth parc des Pompièrs, er Espitau Val d’Aran e era Aubèrja de Sant Nicolau, as que s’ahigen infraestructures energetiques coma era subestacion electrica e era gasolinèra de Vielha e, tanben, era depuradora d’aigües residuaus e era deishalharia.Tanben apareishen en listat es edificis de d’auti servicis coma era escòla d’infantil e primària (CEIP Garona), er institut (IES Aran), era escòla mairau, Era Cunhèra, e eth talhèr aucupacionau dera Associacion de Discapacitats Psiquics d’Aran, ath delà des sedences der ajuntament e eth Conselh Generau, era bibliotèca, eth cinèma e eth Musèu dera Val d’Aran.Es estimacions de risc afecten dera madeisha forma ara residéncia geriatrica de Vielha e ara glèisa de Santa Maria de Mijaran, a on se trape era sedença de Caritas.

Eth listat includís es immòbles de 16 hotèls e aparthotèls, dus campings, es refugis forestaus deth Saut deth Pish, Bassa d’Oles, Conangles e Artiga de Lin, atau coma diuèrses installacions esportives coma eth Skate Park, eth Camper Park, era escòla d’equitacion e eth camp de fotbòl de Vielha. Er estudi de vulnerabilitat complete eth listat de zònes sensibles damb diuèrsi detzeats d’edificis dedicadi a usatges residenciaus e comerciaus que se trapen laguens dera zòna inondable der arriu Garona. Eth document dividís en tres zònes eth tèrme municipau deth cap-lòc d’Aran, damb ua estimacion de menor exposicion enes airaus nòrd e sud, mentre qu’aguesta se concentre en centre. Aguesta darrèra zòna se correspon damb “era franja qu’ei ath torn des nuclèus que pòden veir-se afectadi pes avengudes der arriu Garona e zònes de desbocadura d’afluents” senhale er estudi d’aguest organisme oficiau. Er escrit anòte qu’ei en aguest airau “a on se concentre era major part des abitants deth municipi e eth màger numerò d’infraestructures”. Aquera zòna de major probabilitat qu’arriben a produsir-se damatges coma conseqüéncia d’ua creishuda fluviau de caractèr extraordinari dera Garona includís tanben es airaus urbans de Vielha que pòden veir-se afectadi peth (un desbordament de) arriu Nere o es de Pònt d’Arròs per arriu Varradòs”. Era probabilitat resulte tanben nauta en Betren e Aubèrt, andúes poblacions de Vielha e Mijaran, segontes eth document presentat per Proteccion Civila.

Arrius e barrancs “susceptibles” de causar problèmes

Er inuncat assigne ath municipi de Vielha e Mijaran un risc “fòrça naut” de patir inondacions, senhale eth plan, qu’apunte coma “era Garona e es sòns afluents e tot eth hilat de barrancs son susceptibles de produsir problèmes grèus per inondacions”. “Eth risc ei potenciaument naut enes poblacions Vielha, Betren e Aubèrt”, anòte eth plan de Proteccion Civila.