POLÍTICA CULTURAL PATRIMONI
Estudien protegir Sant Ruf com un espai històric
Al desestimar la declaració de monument d’interès nacional || Cultura revisarà l’expedient d’aquesta església de Lleida
El passat 26 de setembre, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar una resolució per la qual es va desestimar la declaració de l’antic monestir de Sant Ruf de Lleida com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de monument.
Es tracta de l’edifici històric més oblidat del patrimoni medieval de la capital del Segrià, en estat de ruïna i, a més, en mans privades, la qual cosa fa més difícil qualsevol possible actuació de les administracions públiques.
Les restes de l’antiga església estan declarades per la Paeria com a Bé Cultural d’Interès Local
De totes maneres, la petició per part d’historiadors, d’associacions com els Amics de la Seu Vella i també per part de la Paeria, així com diverses reaccions crítiques a les xarxes socials, han fet reflexionar la Generalitat, que ara estudiarà noves fórmules per protegir les restes d’un edifici que es remunta al segle XII-XIII.
El departament de Cultura estudia la possibilitat de revisar l’expedient sobre l’antiga església perquè pugui ser reconeguda com a BCIN però en la categoria d’espai històric, tenint en compte la rellevància històrica d’aquest conjunt patrimonial per al territori de Lleida.
Això sí, la decisió sobre aquesta nova possibilitat no tardaria a materialitzar-se tants anys com ho va fer el primer expedient, que es va incoar l’any 1980 i que no es va resoldre fins al mes passat. En aquest sentit, fonts de Cultura van assenyalar que el nou expedient de declaració podria ultimar-se en qüestió de mesos.
La fundació d’aquest monestir es remunta a mitjans del segle XII, possiblement al lloc on s’alçava una mesquita, encara que les restes que queden dretes remeten al segle XIII. Va passar a mans privades en l’època de la desamortització, al segle XIX.
El temple podria ser l’assaig previ per edificar la Seu VellaEl temple lleidatà de Sant Ruf, a la partida la Plana, a prop de Llívia, és una de les construccions més antigues de la Lleida cristiana. De fet, historiadors com Montse Macià i Josep Lluís Ribes van publicar un estudi el 1996 en el qual comentaven que l’estructura general d’aquesta església reprodueix a escala més petita la de la Seu Vella, que els va portar a plantejar la hipòtesi que potser va ser l’assaig previ del primer gran mestre de la Seu Vella, Pere de Coma, que va rebre l’encàrrec l’any 1193 per al que actualment és el principal monument de la ciutat.
