Jordi Pàmias: “Es un honor lograr un premio que conceden los escritores”

El poeta de Guissona Jordi Pàmias (1938) se convirtió este lunes en el tercer leridano consecutivo en ganar el Premi Jaume Fuster que concede la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Le precedieron Joan Margarit (2015) y Carles Hac Mor (2016). Y recibió el Jaume Fuster visiblemente

emocionado porque, como dijo “me produce una profunda alegría por el hecho de que lo han votado los compañeros, no solo poetas, sino los escritores, en general también los narradores o dramaturgos”. Pàmias también tuvo palabras de recuerdo para los escritores de Ponent que han sido galardonados con este premio en ediciones anteriores (Maria Barbal, Josep Vallverdú, y los citados Margarit y Hac Mor).

Carles Duarte definió a Jordi Pàmias como “uno de los grandes poetas catalanes de hoy”

El acto tuvo lugar en el Ateneu Barcelonès, donde asistieron amigos, compañeros y lectores del poeta de Ponent. Carles Duarte glosó la trayectoria del galardonado, y los poetas Miquel Desclot, Nú Miret, Miquel-Lluís Muntané, Víctor Obiols y Susanna Rafart recitaron una selección de poemas de Jordi Pàmias dialogando con su propia obra. Así, Duarte destacó “la honestidad como premisa y fundamento de la poesía de Pàmias" y “el espíritu de exigencia” que lo ha llevado a revisar su poesía y a ordenarla en seis volúmenes para la publicación de su Obra poètica completa en Pagès. Duarte también aseguró que Pàmias “es uno de los grandes poetas catalanes de hoy”.

'Mozart' Josep Grau, redactor en cap La música té la seva santíssima trinitat. Bach, Mozart, Beethoven. La poesia de Pàmias sembla escrita per Mozart. És aliena a la densitat bachiana i al dramatisme beethovenià. Mozart és molt més que un dia radiant. És la sensualitat de la melodia. El cos d’una dona que s’amaga en un vestit elegant. La profunditat que tot ho veu i tot ho sap. En la poesia de Pàmias la forma mai no encotilla. La sonoritat és una força superior que s’enfronta a tu com el destí. Pàmias no contraria mai la bellesa, però és capaç d’anar molt més enllà del que és apol·lini. Diu coses extraordinàries amb formes ordinàries. El seu vers creix en una exhalació, avança d’una bufada, i aspira a expressar l’emoció a través de l’eufonia, contemporània de la llum. Per a Pàmias -per a Mozart-, el cel és el punt de partida.