Peyu: «Hay que reírse de todo, es muy sano»

Visitarà al maig Cervera amb un espectacle en el qual barreja l’humor amb una nova faceta, la màgia. Com ho està rebent la gent?

La veritat és que L’Il·lusionista està anant molt bé, estem molt contents amb la resposta del públic. Amb el temps, la gent ja ens va coneixent i saben que el que fem al teatre no és el mateix que a la tele. Tot i així algun sempre surt del teatre sorprès.

Arriba a un escenari com el del Teatre de la Passió amb prop de 1.700 butaques. S’ha enfrontat a res similar?

Sí [rialles], la veritat és que és un teatre enorme. L’única referència similar que tenim són les funcions del Teatre Borràs, a Barcelona, on hem esgotat les 700 entrades en diverses sessions, i ens vam veure amb el valor d’enfrontar-nos a un teatre com aquest.

I com és treballar una disciplina que no havia tocat fins ara com la màgia?

A veure, he de dir que no és un espectacle de màgia. Aquest estiu passat vaig començar a fer alguna cosa per poder ficar-ho en el xou i, després d’assessorar- nos, hem aconseguit que hi hagi una mica de màgia en la funció. Però bàsicament ens serveix per donar un leitmotiv de l’espectacle, el nostre objectiu és que la gent que vingui al teatre s’il· lusioni i també generar il·lusió en els joves que entrin per primera vegada perquè, al sortir, vulguin continuar consumint aquest tipus de producte.

Parla de la gent jove, com és la seua relació amb aquest tipus de públic?

Personalment bé. Una de les coses de les quals estic més orgullós és que hem aconseguit arribar a totes les edats amb els diferents productes que fem. Hi ha gent molt jove enganxada a El Búnquer de Catalunya Ràdio, altres de més grans consumeixen els capítols de Bricoheroes i els més adults venen al teatre. El més important de tot plegat és que l’humor en català arribi a la gent jove pel bé de l’idioma.

Sobre l’humor en català, i amb el que ha ocorregut últimament a TV3, hi ha límits en l’humor en el nostre idioma?

Límits existeixen en tots els costats, però crec que els catalans i l’humor no tenim els mateixos i molt menys si hi sumem la campanya electoral. El més preocupant de tot això és aquest corrent de correcció política que ha aparegut fa alguns anys. Està bé defensar els col· lectius de risc, però hem de ser capaços de riure’ns de tot, que és una de les coses més sanes del món.

Canviant de tema però quedant- nos a Catalunya, vostè s’ha convertit en el referent del món rural a la televisió catalana. Hi ha tanta diferències entre els catalans?

En cap moment no voldria ser representant de ningú, però sí que és veritat que he intentat canviar la imatge de la gent de poble. Fora de Barcelona passen coses i és bo que la ciutadania ho valori. Al final, donar un valor al que fan els teus compatriotes és el que ens reforça com a país. Això no significa que la gent de Girona i de Lleida siguin diferents, no tenim una extensió tan gran com perquè això succeeixi, hauríem d’aprofitar les nostres similituds, que són moltes, per potenciar Catalunya