Cultura impulsa el patrimoni del país amb el projecte “Els ulls de la història” i el presenta al renovat Centre d’Interpretació d’Art Rupestre al Cogul
Gràcies a la renovació museogràfica, el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de Cogul vol esdevenir centre de referència de la pintura llevantina a Catalunya || La Cartoixa d’Escaladei, el Conjunt de la Vall de Boí, el Monestir de Sant Pere de Rodes i el Castell de Miravet seran els següents escenaris on es presentarà el projecte, que renovaran els seus relats
El Departament de Cultura presenta, al Cogul, “Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català”. Aquesta és la primera implementació del projecte amb una experiència pionera al territori, que te per objectiu apropar el patrimoni cultural al públic, a través de l’ús de nous recursos interpretatius i la creació de nous relats, per oferir experiències dinàmiques, completes i més accessibles. Del 26 al 28 de juliol hi haurà jornada de portes obertes per poder visitar les pintures originals i els nous recursos.
Amb la voluntat d’apropar els usuaris al patrimoni cultural català, i a la inversa, s’estan renovant les museografies de cinc espais patrimonials, apostant per la innovació tecnològica, incidint en l’àmbit educatiu i la promoció territorial. Els cinc indrets seran la Cartoixa d’Escaladei, el Conjunt de la Vall de Boí, el Monestir de Sant Pere de Rodes i el Castell de Miravet. Uns espais que es convertiran en punts de dinamització territorial i econòmica generant sinèrgies en l’àmbit local.
La base del projecte se centra en una nova manera d’explicar moments concrets de la història de Catalunya i el seu patrimoni a través de micro relats que situen el visitant en un temps i lloc concret, incidint en el que és local i privat que permet transcendir al més universal i públic. Aquests nous relats es materialitzen mitjançant diferents elements i recursos interpretatius, programes pedagògics i intervencions museogràfiques innovadores als espais patrimonials.
La primera presentació serà al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre (CIAR) de la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues, que conserva el primer conjunt de pintures prehistòriques documentat científicament a Catalunya i és referent de l’art prehistòric, sobretot en la pintura llevantina.
El Cogul, exposició
El projecte expositiu sobre les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul destaca una perspectiva innovadora i inclusiva de la prehistòria, emfatitzant la complexitat i riquesa de les societats pretèrites. A través de l'examen de les pintures, l'exposició qüestiona i desafia els estereotips de gènere tradicionals, mostrant que les dones tenien un paper significatiu i actiu en aquestes comunitats. Aquest enfocament feminista en l'arqueologia proporciona una visió més equilibrada i completa de la història.
L'exposició subratlla la continuïtat i evolució de l'expressió artística al llarg dels mil·lennis, posant de manifest com les pintures van ser creades, repintades i respectades per diverses generacions. Això reflecteix una necessitat humana universal de narrar històries i transmetre coneixements.
Els primers estudis, marcats per una visió androcèntrica, han estat revisats i corregits a la llum de noves evidències científiques, mostrant la importància de desafiar els prejudicis i de seguir investigant amb una ment oberta i crítica. La Roca dels Moros no és només un indret artístic, sinó també un testimoni de la interacció humana amb el paisatge al llarg del temps.
Alhora, la nova museografia gira al voltant d’una reproducció a escala de la balma, que permet una major comprensió a través d’una interacció directa, alhora que les fan accessibles a una gran diversitat de públics.
El Cogul, guia multimèdia
La nova museografia es complementa amb la guia multimèdia que acompanya el visitant a la balma, i que està dissenyada per oferir una experiència per a totes les edats, integrant àudio i imatges per enriquir la visita, fent-la accessible amb signoguia i audiodescripcions. Aquesta guia pretén transportar els visitants a través del temps, connectant-los amb les persones que van viure en aquell indret ara fa uns 10.000 anys.
Mitjançant una aplicació que els usuaris podran descarregar en els seus dispositius mòbils, podran fer un viatge en el temps seguint les petjades de les comunitats prehistòriques que van habitar la zona. Tot presentant l’entorn natural que vesteix aquest conjunt rupestre, es parla del present de l’indret, destacant les riqueses del territori i la conseqüent ocupació ininterrompuda des del Paleolític, alhora que es proposa una anàlisi crítica de les interpretacions tradicionals androcèntriques i es presenten noves visions feministes que valoren el paper actiu de les dones en aquestes societats. Finalment, es reflexiona sobre el significat de les pintures, la seva relació amb la naturalesa i la supervivència de la comunitat, comparant l'ús històric de la Roca dels Moros amb la nostra societat actual i com aquesta podria utilitzar un espai similar. Es convida els visitants a imaginar què representarien en un lloc així avui dia i què ens identifica com a societat.
El Cogul, experiència immersiva
La proposta museogràfica del projecte “Ulls de la Història” a Cogul vol posar el valor la balma, oferint al visitant tots els recursos necessaris per comprendre la seva importància i transcendència cultural. És per això que la proposta ofereix una experiència on el metavers i la presentació expositiva es complementen.
Al CIAR s’ha instal·lat una experiència immersiva que permet als visitants endinsar-se en un autèntic viatge en el temps que comença amb el record de la descoberta del conjunt rupestre per part de Ceferí Rocafort, geòleg descobridor de les pintures del Cogul. El projecte no només ofereix una experiència visual impactant, sinó que també busca despertar una reflexió profunda sobre els rols de gènere en les societats del passat.
A través d'aquesta experiència immersiva, amb ulleres de realitat virtual, el projecte "Els Ulls de la Història" no només ens transporta a un temps llunyà, sinó que també ens impulsa a reconsiderar el present, gràcies a l’ús de la realitat virtual.
El projecte educatiu: la Roca dels Moros visita l’alumnat
En paral·lel a la implementació del projecte al CIAR del Cogul, i continuant amb l’objectiu d’acostar el patrimoni a totes les persones, “Ulls de la Història” una experiència immersiva paral·lela que permetrà visitar el patrimoni sense sortir de l’aula.
Per aconseguir-ho, es reinterpreta la tradicional idea d’una maleta educativa a partir de la tecnologia: durant uns dies, i prèvia reserva, un espai immersiu efímer permetrà l’alumnat de 1r i 2n d’ESO viatjar pel temps a través d’unes ulleres de realitat virtual i descobrir la joia de l’art llevantí català.
A més, també inclou diverses unitats didàctiques per treballar la part prèvia i posterior. Tot amb l’objectiu de consolidar coneixements i presentar, amb un llenguatge proper, el patrimoni com un element essencial per entendre d’on venim i cap a on anem.
Jaciment i proteccions
Les pintures rupestres del Cogul van ser les primeres imatges de la prehistòria catalana. I les primeres notícies sobre la Roca dels Moros van aparèixer publicades al diari La Veu de Catalunya, l’any 1908, i poc després, al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Les dues ressenyes van ser redactades pel geògraf Ceferí Rocafort. Es tracta d’un mural amb pintures i gravats que ens revela l’existència d’un dels espais sagrats més longeus del territori català. El mural comprèn dues tradicions rupestres prehistòriques que han estat popularitzades amb els noms d’art llevantí i art esquemàtic.
La majoria de les imatges que formen el conjunt es van fer entre el Paleolític i el Neolític, en el període conegut com a Epipaleolític, fa aproximadament 10.000 anys. La vall del riu de Set fou habitada de manera ininterrompuda des del Paleolític i la balma de la Roca dels Moros es va fer servir com a espai de culte durant uns 5.000 anys. Els darrers grups de caçadors-recol·lectors (VIII-V mil·lenni aC) van deixar-hi les pintures llevantines i, posteriorment (V-II mil·lenni aC), les poblacions neolítiques en van prendre el relleu per dibuixar-hi figures humanes i d’animals corresponents a l’art esquemàtic.
El conjunt artístic es completa amb 11 gravats i més de 256 signes d’inscripcions iberes, romanes i llatines. La presència d’aquestes manifestacions posteriors i la seva distribució en la roca fan pensar que els seus autors coneixien i van respectar l’existència de les pintures rupestres, un fet que explicaria el caràcter sagrat d’aquest espai. Set o vuit mil anys de vigència entre el moment inicial de quan es van realitzar les primeres figures, fins a la última manifestació gràfica.
Els darrers anys des del Departament de Cultura s’ha realitzat una nova documentació que ha culminat en el calc digital, així com un estudi exhaustiu de l’abric amb nous enfocaments.
L’art rupestre representa un testimoni excepcional de les formes de vida, la creativitat i l’expressió artística de les societats prehistòriques, i constitueix un llegat fonamental que cal protegir, conservar i difondre per a les generacions actuals i futures. És per això que el jaciment de la Roca dels Moros del Cogul està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya, atorgant-li la màxima categoria de protecció.
La singularitat del jaciment també va ser reconeguda pel Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, que l’any 1998 va incloure la candidatura de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) en la Llista del Patrimoni Mundial, per constituir el conjunt de jaciments amb pintures rupestres prehistòriques més gran d’Europa i mostrar una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat.
Els criteris específics que van justificar la declaració es van fonamentar en l’exclusivitat territorial de l’art llevantí –una manifestació rupestre exclusiva de l’àrea mediterrània peninsular-, el seu valor documental excepcional com a testimoni de les societats prehistòriques, la seva localització en paisatges d’un alt valor mediambiental poc afectats per l’acció antròpica recent, i, finalment, en la seva fragilitat i vulnerabilitat, atesa la seva localització en abrics i cavitats a l’aire lliure.
En el moment de la inclusió en la Llista del Patrimoni Mundial es van registrar tots els conjunts amb art llevantí, art esquemàtic, art macroesquemàtic i alguns conjunts d’art paleolític existents al Mediterrani peninsular, constituint un extraordinari corpus de 759 jaciments, distribuïts entre la Comunitat Valenciana (301 conjunts), Aragó (163 conjunts), Castella-la Manxa (93 conjunts), Múrcia (73 conjunts), Andalusia (69 conjunts) i Catalunya (60 conjunts).