Lourdes Solé i Barranquero

Consideraven factible allò que molts intuïen impossible. Sabien de la inevitabilitat del dolor, però també de l’opcionalitat del patiment. Cercaven el contacte, la comprensió i l’ajuda mútua. Desitjaven conèixer la realitat de manera empàtica i sentien la necessitat de donar-se incondicionalment. Procuraven no trobar res a faltar perquè entenien que amb el que posseïen n’hi havia prou per a ser feliços, per a considerar-se més que agraciats. T’estimem.