Benedicte Mir Porqueres

L’enyorança, la nostàlgia, aquest enyor que arriba puntualment tots els capvespres quan muda la tarda... Aquell nus a la gola, aquella buidor a l’estómac que et recorda, permanentment, que ja no hi és... I el món continua endavant com si no passés res, com si no hi faltés ningú... I, amb el temps anirem omplint el buit... i ens farem a la idea. Sí, ha marxat. Enyorar és això, és això i molt més... T’estimem. La teva família.