Gemma Coloma i Ribera

Només potser la poesia, filla, pot intentar expressar d’alguna manera els nostres tristos sentiments. Després de vint anys el nostre cor segueix trencat, com un mirall fet a mil bocins i cadascun d’ells és un record del teu curt i entranyable pas per la vida.Cada dia que passa pensem en tu, en la teua bondat, valentia i el teu somriure. Mirantels estels n’hi ha un que brilla més que els altres i ens agrada imaginar que tu etsaquella estrella inabastable, que sabem que perdurarà més que tots els records.Tard o d’hora tornarem a ser pols d’estrelles.