Lourdes Solé i Barranquero
Que morí als 28 anys, víctima d'embaràs ectòpic, el qual fou diagnosticat erròniament com a avortament per un metge i com a tall de digestió per un altre.
Es feia escoltar, però gaudien escoltant i també escoltant-se. De fet, formava part de la seva manera d’entendre millor tot allò que s’esdevenia i succeïa. I, evidentment, era molt més fàcil, arribat el cas, de poder-ho canviar o modificar. Tot i així, no sempre es podia i aleshores s’acceptava el que fos, sense cap mena de temença.Quan queien, no dubtaven a aixecar-se. Fer-ho de manera ràpida o lenta no era pas important. Alçar-se era el que calia i és el que feien. Procuraven somriure i de motius no els en faltaven. Si podien estar contents, no perdien el temps en inutilitats. No obstant això, també s’enfadaven però no més enllà del que era necessari, no pagava la pena.