Els rostits d'aviram

Després de les festes

nadalenques són molts els qui es proposen començar dietes lleugeres i aprimar-se, il·lusions emmarcades en una retòrica de bons desitjos per millorar el que no ens ha agradat de l’any anterior. Com que no tothom té remordiments gastronòmics avui parlarem dels rostits d’aviram, una manera molt nostrada –i afrancesada– de cuinar aquestes carns. D’entrada podem diferenciar dos tècniques: la rostida a la flama tipus pollastre a l’ast, que deixaria la peça més resseca; i la de rostit humit, que és la que fem a la cassola.

El pollastre amb prunes o a la catalana seria humit, per exemple, ja que anem rostint a la cassola amb verdures i afegim vi o algun brou mentre anem daurant la bèstia, que es cou i impregna del líquid que li aportem alhora que aquest es mescla amb el que deixa anar la mateixa carn. Una altra manera de perfumar aquests productes és infiltrar la carn amb all o herbes per aportar més gust i facilitar la cocció. El rostit sec es pot fer al forn o, si en tenim, als rostidors. En aquest darrer punxem el pollastre o l’au per cuinar-lo al caliu de la flama. Per tal que la carn no es ressequi massa l’anirem mullant amb el mateix greix de la seua pell que degota i queda recollit a la safata de sota. Per aportar-li més sabors la podem flamejar amb algun alcohol tipus brandi i especiar-lo amb herbes fresques que prèviament introduirem al seu interior com un farcit.

Aquest tipus de coccions estan recollides a qualsevol llibre de cuina tradicional catalana ja que estan molt arrelades a la nostra memòria personal i col·lectiva; molta gent manté el costum d’anar a buscar el pollastre a l’ast cada diumenge o espera amb candeletes el rostit de la padrina en dates assenyalades com la festa major.

Més enllà de les aus tenim una gran varietat de carns –vedella, corder, porc o caça– que també formen part del nostre repertori popular quan parlem de rostits. Malgrat que sigui una tècnica relativament senzilla hem de ser conscients que per perfeccionar-la necessitarem moltes hores i paciència. No és un plat pensat per fer amb

pim-pam

.