Peix de secà

En el corpus

culinari de les nostres terres, de receptes amb peix n’hi ha poques. Trobarem moltes referències a tots aquells éssers marins la conserva dels quals s’hagi fet amb salaó i, com a molt, si viatgem a les valls dels nostres Pirineus la truita de riu i els crancs seran els protagonistes de receptaris també molt antics. Certament doncs, a les nostres comarques el peix mai ha sigut un fil conductor en els dinars familiars d’un diumenge als masos o les torres.

De fet, és quelcom molt nou en la dieta lleidatana, que mengem peix regularment, i són pocs els restaurants que podem dir que són plenament mariners, exceptuant l’il·lustre Carballeira, que sens dubte fou el que va portar els mars Cantàbric i Mediterrani a les portes de la capital.

Avui dia, però, en moltes llars de Lleida es menja bon peix, i és que la distància abans insalvable per tenir peixos en condicions d’excel·lència s’ha escurçat i són moltes les empreses consolidades que ens porten a mercats, peixateries i restaurants aquests productes de les llotges d’arreu de la península cada dia. Això ens ha permès als restauradors poder oferir meravelloses peces de llobarros, orades, lluços, raps, corballs, besucs, galls de Sant Pere i un ventall inimaginable de productes del mar que molts dels nostres avis ni tan sols sabien que existien. Sabeu que hi ha 712 espècies comestibles només al Mediterrani?

A poc a poc, doncs, hem anat descobrint nous peixos a part dels

best sellers

. La crisi també va fer que els peixos més populars –sobretot perquè són salvatges i cada vegada en queden menys– pugessin de preu i els peixos més desconeguts per al gran públic –morralla, que en diuen els pescadors– arribessin més enllà dels paladars de les families marineres. I així hem sumat el pagell, el pagre, el déntol, el pàmpol, les peludes, les bruixes, el cap-roig i un llarg etcètera. Personalment no hi ha cosa que m’agradi més que visitar la peixateria de confiança i que em donin a provar el peix que no conec, així he descobert meravellosos sabors i textures a preus realment molt assequibles per a totes les butxaques.

No hi ha excusa. Podem menjar peix fresc cada dia a preus irrisoris si ens deixem guiar pels que saben vendre’l. Tampoc val l’excusa de les espines, perquè si anem a la peixateria de confiança ens el deixaran perfectament net i preparat per poder cuinar. I un consell: com menys guarnicions i salses porti, més gaudirem d’un dels ingredients més bons que el nostre mar Mediterrani ens proveeix diàriament tot i l’abús i sobreexplotació al qual està abocat. I si no, confieu en molts de les grans cases de menjars d’arreu del territori que avui dia són mestres preparant aquests tresors marins.