La sardina o sarda

Un peix

que dóna nom a una illa ha de posseir un enorme valor gastronòmic i ben cert que és així. La sardina –o sarda– és un peix que, des de temps immemorials, a la Mediterrània s’ha pescat i forma part de la cultura gastronòmica d’arreu del nostre mar. I és que aquest peix blau posseeix unes magnífiques qualitats nutricionals i de conservació que el fan un peix difícil d’oblidar. De fet, arreu de la conca del Mare Nostrum la sardina és cèlebre en moltes festes estiuenques a l’entorn de flames, brases i llunes. La seua aroma és inoblidable.

El seu nom científic és

Sardina pilchardus

de la família dels clupeids, i són de color blavós amb un ventre argentat i uns ulls ben rodons i brillants; amb escames suaus i grosses que les fan molt senzilles de netejar. La seva època de reproducció és de novembre a juny, per tant el seu punt òptim per la seva estacionalitat és de juny a octubre. D’aquí que sigui un dels peixos per excel·lència dels dies caniculars i es cuinin bàsicament al foc entre brases els famosos “espetos” de la Costa del Sol. De fet, però, no només és un peix mediterrani sinó que a l’Atlàntic també en trobem i, de fet, són de mida sempre més grossa per la temperatura mitjana de l’aigua atlàntica.

I tot i que va semblar que la seva popularitat caigués en l’època del boom econòmic de finals del segle XX, ara se n’ha tornat a recuperar la cuina i la conserva.

La sardina és la primera indústria de conservació de peix que es crea durant la revolució industrial, fent de la seva conserva en oli i escabetx una de les primeres manufactures alimentàries que avui dia encara perduren. Tot i que semblava un menjar de la postguerra, per a molts de la meva generació és un plaer recuperar un dels sopars del meu

yayo

obrint una bona llauna de sardina i partir un tomàquet d’estiu per regar-ho amb un bon rajolí d’oli d’oliva i un de vinagre de vi negre.

La sardina es pot coure i menjar de totes les formes possibles. Es pot fregir, estofar, fornejar, coure al vapor, menjar en cru, fumar o marinar i salar. De fet, sempre és un bon plat principal o una perfecta acompanyant d’amanides, de patates i tot tipus d’hortalisses.

Consells per cuinar-les us en dono dos. Sempre intenteu agafar sardines de mida gran si les voleu coure al foc i reduiu la mida si voleu escabetxar-les o confitar-les. També podeu provar de posar-les en sal, oli i llimona per després passar-les per farina i fregir-les. Gaudireu d’un àpat excel·lent. I si no, per la seva versatilitat, proveu de menjar sardines en vinagre i les combineu amb alguna fruita com la de la foto. La sardina amb curri de préssec i alfàbrega és un plat excels.