Temps d'olives i ametlles

On és el Miquel?

No ve la Núria a fer el vermut? Puc agafar aquests quatre dies de vacances? Són preguntes que aquests dies de tardor avançada es fan entre les colles d’amics i a la feina, perquè si molts ja no som de pagès, sí que encara hi ha moltes cases que conserven parcel·les de terra de secà. És per això que molts fills i filles d’aquelles cases deixen les seves rutines per ajudar a casa a collir ametlles i olives.

En moltes famílies aquests dies autumnals maten les olives per conservar-les en les diferents fórmules que generació en generació han fet de la sal, la sosa, el romaní, la farigola, el fonoll i l’aigua. Ingredients ben usuals en cuines i rebostos lleidatans.

Aquests productes nostrats participen de la nostra cuina amb solvència. Sovint els àpats comencen amb unes olivetes d’enguany i acaben amb unes ametlles torrades. Per als més llaminers també poden ser garapinyades.

Aquest temps fred de paisatge groguenc ens recorda que som a les portes de Nadal, i per tant molts pobles aprofiten per fer fira i vendre el preuat

or líquid,

que s’extreu de les olives arbequines que es cultiven sota el paraigua de la denominació d’origen Garrigues. Aquest oli és tot un símbol de les nostres contrades.

Només de pensar en un matí de diumenge amb la cassoleta de fang plena d’olives arbequines, cobertes amb un rajolí d’oli del primer raig, ja perdo l’oremus i m’entren totes les presses per aconseguir l’oli nou d’enguany. Aconseguir una garrafa, destapar-la, omplir el setrill i cobrir llesques de pa com si no hi hagués demà.

I és que la tardor és alguna cosa més que panellets, castanyes i bolets: és l’oli nou, són els fruits secs i són dies curts de manta, lectura i el caliu de la bona companyia. Només cal que visiteu les moltes almàsseres i cooperatives d’oli que tenim, i compreu oli nostre, proper. A l’Urgell i la Segarra, a la Noguera, fins i tot al Pallars i a les famoses Garrigues trobem tresors ben daurats i verds en forma líquida.