Caragolines

Des de sempre,

als pobles de Ponent la gent menjava caragols i caragolines, com a complement alimentari o simplement perquè no tenien altra menja. Les caragolines, molt freqüents en les nostres terres, no han arribat al gran públic com els caragols: de fet, segur que molts dels que llegireu aquesta entrada no havíeu ni sentit parlar que es poguessin menjar. Les caragolines es poden plegar dels camps, amb l’única restricció d’assegurar-se que el camp no té restes d’insecticides o altres plaguicides, i que teniu el permís de l’amo. Si sou de Lleida, podeu trobar caragolines en algunes botigues on venguin caragols.

Preparació

. Poseu les caragolines en aigua una mica calenta i deixeu-les una estona per tal que treguin les banyes. A continuació, netegeu-les bé amb diversos canvis d’aigua, vigilant que l’aigua no sigui freda, per evitar que es tanquin dins la closca.

Col·loqueu una cassola amb aigua al foc no gaire fort; quan sigui tèbia, hi tireu les caragolines, el llorer, la branca de timó, els grans de pebre i la sal. A poc a poc aneu apujant la intensitat del foc i deixeu bullir uns 10 minuts. Veureu que apareix escuma: és normal; la podeu treure amb una escumadora o deixar-la , perquè en refredar desapareix.

Per servir les caragolines, les retireu de la cassola amb un colador i les poseu en un recipient fondo (un plat gran fondo o un bol gran d’amanida), al centre del qual hem posat un plat fondo més petit cap per avall, per tal que l’aigua que encara hi ha a les closques acabi de caure.