Sopar a les fosques

No fa pas tant

que les nostres àvies o potser besàvies (ben bé, no em conec el

target

dels lectors de la Gastro-teca) sopaven a les fosques. A la claror del llum d’oli o de l’espelma o, simplement, de la llar de foc que cuinava lentament els aliments que la terra procurava. De fet no gaire temps enrere, moltes dones s’engalanaven amb els davantals i a l’entorn de l’econòmica o de la xemeneia i passaven pel foc les moltes receptes que havien heretat de les seves mares. I, evidentment, amb el compàs de les estacions dotaven la seva família dels nutrients necessaris per fer front a la vida de, recordo, no fa pas tant de temps.

Avui dia, però, poques són les persones que mengen a la llum d’una espelma, i si ho fan és perquè serà una nit considerada romàntica, o de retrobament amb els temps d’antuvi. O com ara, d’ençà que fa 11 anys gaudim a la ciutat de Lleida dels sopars a les fosques que l’equip de Gonzalo Ferreruela ofereix dos, tres o quatre cops l’any al restaurant homònim.

Des del restaurant Ferreruela, cuina de la terra, s’ofereix una experiència que posa a prova tots els sentits del gènere humà, evitant que la vista entri en contacte amb el que els comensals es posen davant i, per tant, són els altres quatre sentits els que entren en ple rendiment per esbrinar el que les papil·les gustatives degustaran en els propers 90 minuts. Aquests sopars que organitza el restaurant des de fa uns anys, tenen un quòrum espectacular, s’omplen ràpidament després que s’anunciïn a través de les xarxes socials. Consisteixen en una vetllada que prepara part de l’equip del Ferreruela, amb l’objectiu que els comensals gaudeixin d’una experiència en què els assistents prescindiran d’un dels sentits més importants per als humans: la vista.

Un antifaç els taparà els ulls, i la sala arribarà quasi al 0 absolut de llum, per tal que l’olfacte, el tacte, el gust i l’oïda els portin a una experiència que no oblidaran. El restaurant proposa jocs als sentits, per tal d’enganyar i donar gat per llebre als comensals que durant un màxim de 90 minuts podran viure una experiència sensorial com mai l’han viscuda.

Imagineu-vos per una estona que no podeu veure allò que teniu al davant, que només ho podeu identificar tocant-ho, olorant-ho o llepant-ho. Què sentiríeu? Què faríeu? Com ho faríeu?

L’experiència resulta xocant, una mica pertorbadora fins i tot, però enriquidora, perquè al final tot són somriures d’orella a orella.

El sopar té una estructura similar cada cop, 5 o 6 plats maridats amb vins que també juguen a provocar els sentits, perquè ben bé hi ha blancs que molts sense veure el color, dirien que són vins contraris al blanc que reflecteix la llum i viceversa. I igualment es planteja confondre els sentits, utilitzant textures que poden ser d’origen animal o ben al contrari són estructures vegetals o ícties. La veritat és que és una experiència que us recomano com a cuiner d’aquests àpats, dels quals ja he pogut viure dos en la meva trajectòria professional, i espero que en siguin molts més. Cada cert període de temps el restaurant els anuncia, i si hi esteu interessats, podeu posar-vos en contacte amb els organitzadors a través de la seva pàgina web per tal que us avisin en les properes convocatòries.

I ara només em queda recomanar-los que gaudeixin de tots els sentis i com sempre que la gastronomia els estimuli.