La tecnologia dels aliments i la cuina d'avui

Aviat obren les escoles,

i serà el punt d’inflexió perquè tot torni a la normalitat entre cometes, d’una vegada per totes. L’altre dia pensava en com n’és d’important tenir una societat formada, instruïda i, sobretot, amb competències suficients per ser un col·lectiu capdavanter.

Després d’uns mesos d’aturada infernal per a moltes activitats econòmiques, una de les que no han parat, i n’han augmentat la capacitat productiva, és el sector primari. Des dels cultius vegetals i animals fins a la producció d’aliments processats no han parat de cuinar com cap altra indústria. I pensava que la tecnologia lligada als aliments és sense dubte una de les indústries que més han innovat i experimentat en els darrers anys.

Aquest sector ha permès que puguem menjar una cua de bou desossada en perfecte estat durant setmanes; que l’oferta de liofilitzats deshidratats inclogui textures molt diferents i puguem menjar fruita, cereals, proteïnes i carbohidrats. La congelació i la ultracongelació a bord de vaixells ens permeten menjar gambes boreals o cues de rap de milers de quilòmetres enllà sense que no hàgim de patir per la veda. Molts processos ancestrals de cuina s’han optimitzat al màxim. Les produccions de tot tipus d’aliments s’han automatitzat fins a punts que existeixen màquines que destrien automàticament mitjançant sensors les hortalisses en el seu punt òptim de maduració.

Podríem fer un

Lectura

sencer, dos i tres parlant d’aquesta indústria que, sens dubte, ha explosionat en l’ús de la tecnologia fins a extrems que ni tan sols ens podem imaginar. Penso en el menjar liofilitzat que les tripulacions dels

Apolo

ens van endur el segle passat més enllà de l’estratosfera. I el somni que alguna vegada he sentit de persones que, desmotivades per l’estrès vital de la centúria temporal, una màquina els imprimís o cuinés tots i cadascun dels seus plats preferits.

Lleida i el seu territori, el rebost de Catalunya, com des de la pandèmia de forma apressada s’ha començat a batejar, després de la mala fama aconseguida per la maleïda “R”, és una zona capdavantera tant en la tecnologia dels aliments, com, en el seu antònim, en l’artesania dels aliments. Avui dia comptem amb empreses molt potents en el sector de l’alimentació que utilitzen tota la tecnologia a l’abast. I gràcies a tot això també s’ha arribat a les llars, on cada cop més s’utilitzen màquines d’envasar al buit, robots de cuina d’alta precisió, batedores, espremedores per al buit, liquadores en fred, coccions a baixa temperatura, geladores, forns a vapor, microones d’alta capacitat, ozó per a desinfecció i neteja i si mireu segur que trobeu màquines i utensilis que no sabreu ni per a què han sigut pensats, però que de ben segur apliquen tecnologia per millorar alguna part de la vostra cuina.

La tecnologia dels aliments ens permet l’ús i aplicació de tot allò que optimitzi la producció dels aliments, encara que hem de fer un punt i a part; i pensar tota aquesta tecnologia com un bé per millorar la sostenibilitat del medi i la reducció de la contaminació per intentar que el món futur pugui ser una mica millor en els propers anys. Amb tot, des d’aquestes línies, vull desitjar-vos una bona entrada de curs i penseu molt a protegir-vos.