Un bon raig d'oli fa fora totes les penes

Tots Sants.

I ahir fou la castanyada. Estic escrivint des del passat pregant, desitjant, somiant que avui tots els meus companys i companyes cuiners, cambrers, proveïdors, productors i elaboradors tornin a estar actius i que els clients hàgiu pogut tornar a gaudir dels bars i restaurants que la pandèmia ens ha ordenat tancar.

I passat Tots Sants ja comença la collita d’olives, enguany una campanya que a nivell català ha fet caure la recol·lecció del preuat fruit de l’olivera en un 33%. Aquesta davallada segons la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya és a causa de la minsa producció de Tarragona i Terres de l’Ebre que, per sort, no ha afectat la producció de les Terres de Ponent.

La nostra terra conforma un país d’oliveres, i la DOP de les Garrigues és una de les millors a tot l’Estat per la qualitat dels seus cultius i l’estrella sens dubte és l’oliva arbequina. Aquest fruit petit, rodó, molt resistent al fred que l’olivera fa créixer a les terres de les Garrigues des de fa segles dur el seu nom per la població garriguenca d’Arbeca. La llegenda conta que fou el duc de Medinaceli, que vivia al Castell Palau d’aquesta població, que la va portar des de Palestina al segle XVII. Si més no, el cert és que el duc fou el principal instigador de la transformació dels conreus, que van optar per noble arbre.

L’oli que s’extreu de l’arbequina es considera dels millors del món tant per la seva producció i regularitat en el cultiu com per la qualitat organolèptica de l’oli que se n’extreu. D’aromes delicades amb tons cítrics i sense amargants i amb protagonisme de la dolçor, que configura una experiència gastronòmica incomparable, ja que no és invasiva amb els altres ingredients que el poden acompanyar. De recol·lecció tardana, el seu fruit és òptim per collir-lo a partir de les fredorades de Tots Sants fins a mitjans de novembre. També la mida fa que sigui dificultosa la seva recollida automàtica i se’n faci en moltes terres una recollida manual.

Darrerament, l’oli s’ha posat molt de moda, i tot i els preus, que oscil·len entre els 4 i el 7 euros per litre segons el tipus d’oli i l’extracció feta, és un dispendi que no falta en cap llar del nostre país. Ja sigui per cuinar o per amanir tot tipus d’aliments del rebost. La DOP les Garrigues, que fou la primera de l’estat a existir en un Consell Regulador que es constituí el 1975, vetlla perquè en tot el territori de cultiu hi hagi unes olives arbequines excel·lents. Ja el 1919 es va constituir la Cooperativa El Sindicat a Arbeca, que va construir un molí d’oli modern en un edifici molt bonic que encara es conserva. Sens dubte hem d’apostar per oli del territori, i enguany més que mai. Gràcies a la DOP, hi ha servei de repartiment a domicili de l’oli d’enguany, i les cooperatives que formen la DOP estaran obertes els caps de setmana perquè puguem recollir aquest preuat or líquid. Un bon oli d’oliva verge extra, amb el 100% del suc d’origen natural de l’oliva no pot faltar a casa, i recordeu que amb l’escalfor la seva densitat augmenta; i, per tant, en els fregits no se’n necessita tanta quantitat com passa amb altres olis. A més, conserva la pròpia estructura dels aliments, de manera que els deixa cruixents i sense que quedin amarats d’oli. És temps d’oli, és temps del primer raig i degustar aquesta meravella gastronòmica que posseïm com un bé molt preuat.

I, sobretot, cuideu-vos. Els bons ingredients ens procuren molta salut i bons moments en aquests durs temps pandèmics.