Tenir la sang d'orxata

Quan la calor

s’apodera de la nostra ànima d’aquests dies caniculars, només engolir coses fredes sembla que ens fa més suportable la vida estiuenca. No sé si sou d’orxata, entesa com el beure que s’elabora amb les xufles, perquè ara que la vida saludable s’ha apoderat de les nostres neveres i rebost també són els beures de qualsevol cereal del qual es fan líquids.

L’orxata dels nostres estimats veïns valencians és sense dubte una beguda que fa estiu, igual que l’altre dia em deien que unes sardines a la brasa també significava l’arribada de la revetlla estiuenca. I es fa amb el triturat de les xufles un cop remullades 24 hores en aigua.

L’orxata que consumim de supermercat de les marques més conegudes no són 100% de xufla, ja que aquests tubercles si són d’origen valencià tenen un cost elevat per la seva baixa producció i sovint venen d’altres països, sobretot de l’Àfrica. Per tant, aquestes marques comercials hi posen altres productes sobretot làctics per allagar-ne la producció i abaratir-ne els preus.

Com tot, i en aquest cas és més cert, una bona orxata no és un producte barat, no per la seva producció sinó per la matèria primera que el fa un producte díficil de tenir-ne un volum de qualitat certificada.

A la comarca de l’Horta de València hi trobem la Denominació d’Origen Xufla de València, la qual regula i estableix les directrius per tenir xufles i orxates de qualitat, i que sovint denuncien la mala praxi en l’elaboració que es fa en altres zones de l’estat i que no compleixen amb els mínims establerts per la DO. En aquesta mateixa comarca es produeixen en 400 hectàrees quasi el 100% de l’orxata de l’estat i són les orxateries i gelateries de més qualitat les que elaboren aquest beure dolç, nutritiu i refrescant amb la xufla, aigua i sucre.

Els egipcis ja elaboraven aquesta beguda perquè al delta del Nil es cultivaven aquests tubercles en l’època dels faraons.

De fet, hi ha tombes reials que tenen xufles dissecades que denoten l’ús mil·lenari d’aquest beure tan especial. Des d’allà va arribar al nord d’Àfrica, i a la conca mediterrània europea fou de la mà dels imperis islàmics –que durant segles varen romandre bona part del sud del continent– que estengueren el cultiu i l’elaboració d’aquesta particular beguda.

Al segle XIII trobem el primer escrit a la Península que descriu la llet de xufla com a beure d’aquesta part de l’horta valenciana. De fet, diu la tradició oral que el nom prové de l’expressió que el rei Jaume I li digué a una cortesana: “açò és or, xata”, quan li va donar a tastar aquesta llet vegetal.

I aíxí quedà batejada com a tal. No obstant, la ciència de la llengua estableix que el seu origen vé del llatí

ordiata

, és a dir “fet d’ordi”, per tant, molt llunyà de l’expressió de sa majestat.

Si més no, l’orxata real és un beure nutritiu ple de vitamines, proteïnes i minerals que la fan genial per a aquests dies caniculars. A més, especialment bona per a joves i adolescents i dones gestants, així com per a les persones que han adoptat una dieta vegetariana.

Les xufles aporten una important font de sucres saludables i d’altres elements com la suberina, que evita les diarrees i afavoreix l’equilibri de la flora intestinal. Per aquestes, i moltes altres propietats que necessitaria dues

Gastroteques

per parlar-ne, està categoritzada com a “superaliment”.

Defugiu la ingesta d’orxata més comercial i rasqueu una mica la butxaca en orxates artesanals (cada cop més en trobem d’altíssima qualitat en supermercats) o a comprar xufles i elaborar-la a casa.

És una recepta fàcil que podeu aprendre a fer i que sense dubte us donarà tardes i matins refrescants. I sobretot bones digestions.

Aquest líquid dolç i terrós amb un lleuger final amargant és deliciós per beure sense oraments o per fer algunes postres fàcils que us sorprendran i faran dels dies de l’estiu temps més apetibles.

.