Preus g-Astronòmics

Aquests primers mesos de l’any 2022 són els de la gastronomia. Alimentaria i Madrid Fusión, Barcelona Wine Week i Fòrum Gastronòmic són les fires més importants que s’apleguen a l’entorn de la cuina de l’estat espanyol.

I és que per fi s’ha parlat de cuina en majúscules. Ingredients, maquinària, propostes noves com el delivery com a futur present i també s’han anunciat notícies tan esperades com la data d’apertura del nou Bulli 1846 a Cala Montjoi, que serà el juny del 2023.

També una cita gastronòmica més propera, amb la inaguració del nou Sant Pau de la Carme Ruscalleda, on el seu fill Raül Balam i el seu soci Murilo Rodrigues han decidit tornar a obrir el que va ser dels primers triestrellats del nostre país i que va tancar portes l’octubre del 2018. I si no en teníem prou, Albert Adrià també ens va explicar a través del seu Instagram que l’Enigma tornaria a obrir després que la pandèmia enterrés la societat amb els germans Iglesias de Barcelona.

Després de les dades majúscules dels diferents congressos i fires que ja han passat, on totes les xifres anaven de milers en milers (metres quadrats, expositors, ponències, conferències, visitants, ingredients, vendes, màquines, consums…) molt se n’ha parlat, també, de l’anunci que feia Dabiz Muñoz, xef mediàtic i imponent best chef 2021, el qual apujava el passat gener el preu del menú degustació del DiverXO fins als 365 €.

Després de les garrotades que li van caure de la parròquia de Twitter i de certa premsa que té una tendència a demonitzar totes aquelles persones que són importants pel seu propi treball i capacitat, ja podem analitzar la sàvia decisió del xef de l’univers XO i compartir amb vosaltres el que per a mi és una de les veus més autoritzades del món. El xef Joan Roca, del ja mític Celler de Can Roca, des del fòrum afirmava que la pandèmia havia suposat un punt d’inflexió que es tradueix que els restaurants d’arreu del món, però especialment del nostre país, es professionalitzessin.

Som grans cuiners i cambrers però som deficients en gestió, perquè tendim a pensar en el romantiscime de la cuina i del servei com un acte artístic que dona plaer però oblidem que som empreses. Hem de tenir un compte de pèrdues i guanys.

Invertim diners, salut i temps per l’estima a l’ofici, però també generem activitat econòmica, i això significa tenir comptes sanejats per continuar amb el dia a dia i pagar proveïdors, impostos, taxes i nòmines. I ens semblarà caríssim pagar 365 € per anar a dinar.

És un preu alt, però és una opció. L’excel·lència s’ha de pagar i el talent s’ha de reconèixer.

O no es paguen entrades de futbol a 1.000 €? O no paguem per tenir el millor cotxe? O quan viatgem? O quan matriculem els nostres fills, o quan ens comprem una peça de roba? El xef diu que amb aquest preu poden comprar el millor producte, poden tenir els recursos humans que permetin la conciliació personal i familiar i poden tenir un compte de resultats amb múscul per futures circumstàncies eventuals. I això, estimats lectors, és el que ha de ser la gastronomia, excel·lència i saber fer, i en aquest món això només s’aconsegueix rodejant-nos de talent i aquest no només és la capacitat de crear, el talent és també treballar amb les millors condicions que ens permetin posar en valor el nostre ofici.

I en definitiva això té un preu que s’ha de pagar.

.