Corball

Una de les queixes més grans que moltes persones fan a l’hora de cuinar peix és que no el saben coure o bé que hi ha espines. Aquest últim factor és fàcil perquè ara en moltes peixateries t’arreglen el peix de tal manera que pràcticament les espines són residuals, tot i que sempre s’ha de parar compte a l’hora de menjar-te un tall de peix, ja que sempre te’n pots emportar una a la boca.Clavar-se una espina és força desagradable, per no dir perillós. I per si no fos poc, ara s’hi han sumat els preus d’aquests productes frescos, que estan pels núvols.

Jo no soc partidari de comprar peix congelat, però entenc que moltes famílies han d’assumir que si volen afegir a la dieta aquests ingredients han d’adquirir-los a la secció de congelats. No obstant, el millor és deixar-vos guiar pels vostres peixaters i peixateres de confiança (que cada cop en queden menys) i el fet de comprar peixos de temporada pot fer que abaixem força la despesa en la compra domèstica. Després tenim peixos que per la seva quantitat no tenen estació i que tenen preus força bons i competitius i que per pocs diners podem comprar peces mitjanes.Un d’aquests peixos és el corball.

Ni ha de diverses mides, però en general a les peixateries arriben exemplars d’entre un i dos quilos, dels quals podem fer diverses racions en supremes magnífiques que accepten totes les coccions possibles. És un peix de textura carnosa amb un gust suau de mar que el fa apte per a tots els paladars. A més, a la brasa, planxa o vapor és suficient perquè amb un bon raig d’oli gaudim del mar sense cap més artifici. De corball, en tenim del negre o de roca i de sorra, generalment sent el més saborós l’anomenat negre o roquer, ja que té una alimentació ovípara que li dona un cert gust a marisc, perquè un dels seus aliments són els crustacis.

El corball sorrenc té el ventre més pla i blanquinós i sota el mentó hi tenen un barbilló sensorial que els fa força diferents dels negres, en què a la part frontal apareix el color negre amb reflexos liles que li dona el nom.Aquest peix s’ha posat de moda en molts restaurants ja que és un peix que es pot pagar, perquè darrerament els peixos per a tots els públics estan intractables. Lluç, llobarro, orada o rap tenen preus molt cars que fan que a vegades et repensis dues vegades si comprar-los o no, perquè una cua de lluç pot ser molt cara i, de vegades, és boníssima una maira, un gall o un seitó, però a vegada l’antull de mossegar un bon tall de peix com el corball és quelcom que hem de demanar o coure si ens agraden els productes de la mar. A la foto de sota, un llom de corball salvatge del restaurant Ferreruela fet a la brasa amb patata a la forquilla i una picada d’ametlla i tomàquet. Una delícia per al paladar. Us hi atrevireu?