Noticias del 27 de marzo de 2022

Una treintena de niños de entre 4 y 16 años participan en la primera Cursa Infantil Adaptada de Lleida

El programa está especialmente enfocado hacia la industria agroalimentaria por el elevado número de empresas de este sector que hay establecidas

SEGRE

SEGRE

SEGRE

SEGRE

LLEIDA TV

LLEIDA TV

Hi ha gent que no disposa d’una xarxa social i familiar en què recolzar-se i es troba en una situació de risc o vulnerabilitat. Això, sumat al fet de quedar-se sense feina o patir una malaltia, pot desembocar en sensellarisme, amb totes les conseqüències que això comporta. S’ha demostrat que l’ús d’animals com a part activa d’un tractament aporta beneficis terapèutics, educacionals i de millora de la salut i benestar a les persones. Amb l’objectiu de promoure la socialització de gent sense llar a través de la creació de vincles amb peluts es va engegar, ara fa quatre anys, el projecte Guau, que ensenya persones en risc d’exclusió social de Lleida a tenir cura de gossos que esperen adopció. Els humans, però, no són els únics beneficiats d’aquesta activitat. També els gossos aprenen a relacionar-se tant entre ells com amb les persones, a l’espera de poder ser adoptats.

Eva Baltasar (Barcelona, 1978) havia publicat deu poemaris, tots guardonats, quan va posar-se a escriure la seva primera novel·la, Permagel, publicada el 2018 per Club Editor i convertida en un autèntic fenomen literari. Amb protagonistes femenines, i amb la maternitat i la solitud com dos dels fils principals, l’escriptora, resident a Cardedeu des de fa anys, va continuar la trilogia el 2020 amb Boulder, i ara amb Mamut, la seva obra més radical. A aquestes novel·les s’afegeix un nou poemari, Nus Schiele, que Eva Baltasar va publicar el desembre de l’any passat.

Tot i que els orígens del moviment mod foren als anys 50 a Londres, a Espanya aquesta subcultura no es va popularitzar fins als 80, durant la moguda madrilenya. La moda, la música i les ganes de ballar tota la nit foren les principals insígnies d’una joventut que, amb el final del franquisme, va viure una radical transformació en la manera d’entendre l’oci i les llibertats. La banda Brighton 64 va liderar aquest moviment. Parlem amb Albert Gil, un dels seus fundadors, amb motiu del concert d’aquest divendres 1 d’abril al Cafè del Teatre de Lleida, on el grup presentarà Más de lo mismo, el seu últim disc.

Avala que la propuesta parlamentaria avance pese a los desencuentros || Junqueras cree que “la sociedad está a más altura que algunos representantes políticos”