La John Fil es reinventa

Futbolistes anunciant patates fregides, tenistes promocionant cotxes, models lloant perfums i showmans venent ulleres. Forma part del joc publicitari, pagar perquè el nostre subconscient relacioni qualsevol objecte vendible amb la fama, l’esforç, la bellesa o qualsevol dels valors que els publicistes associen als personatges exitosos i populars.

Sense la norma no hi hauria excepcions, per això Òscar Dalmau és una rara avis. No només per la seua estètica, d’una elegància molt britànica, sinó també perquè s’ha prestat a col·laborar gratuïtament amb la cooperativa tèxtil John Fil de l’Espluga Calba per llençar la seua nova marca. “La fàbrica la vam tirar endavant pensant-la com una factoria per a terceres marques, i així és com hem treballat durant quaranta anys”, explica el Josep Maria Solà, actual president de la cooperativa. Durant molts anys van confeccionar per a cases com Burberry, Lacoste o El Corte Inglés, “però amb la deslocalització de la producció i la crisi vam veure reduir les comandes, si vam resistir és perquè l’elaboració del gènere de punt no és tan fàcil de dur a fora que el de les camises o els texans”. Un taller particular potser hauria acomiadat tothom i anunciat una suspensió de pagaments, però “aquí nosaltres som els amos i el que fem és abaixar-nos tots el sou, treballar més hores i tirar endavant”.

Enmig d’una forta davallada del treball van decidir llençar-se a comercialitzar els seus propis jerseis, “els quals van tenir molt bona acollida a Andalusia, on actualment encara hi tenim el nostre principal mercat”, explica l’Albert Balcells, que ronda els quaranta i treballa a la John Fil des de finals dels noranta. “Però quan competeixes a les mateixes botigues amb les marques per les quals treballes, al final els comercials se n’adonen i comences a rebre pressions perquè vens la mateixa qualitat a un preu molt més assequible, i això podria ser un problema de cara al nostre futur.” Aquí és quan contacten amb Xabier Villafranca, dissenyador i fotògraf del poble, al qual encarreguen proposar un nom i un disseny per vendre amb un altre nom.

“Els en vaig portar tres o quatre i finalment es van decantar per STJOR i el logo de les dos creus creuades. Les lletres volen dir Sant Jordi, una referència molt nostrada que presentades d’aquesta manera, són prou intel·ligibles, fins i tot recorden aquestes marques nòrdiques que pràcticament no tenen vocals. Les creus són un logo senzill però contundent, fàcil d’identificar i auster, un logotip que pots incloure en qualsevol tipus de peça”, explica el Xabier. Podia haver cobrat i buscar un altre encàrrec, però el projecte de la John Fil té un magnetisme especial: “és la cooperativa tèxtil més antiga de Catalunya i està a les Garrigues. Fan un gènere de primera qualitat i tenen tot el potencial per fer una marca nova, per sortir del seu mercat tradicional i buscar un model transversal i alhora elegant i modern”.

En l’imaginari inconfessable hi ha referents com Fred Perry, Merc o Ben Sherman, “marques que són intergeneracionals, que arriben a tot tipus de públic i que tenen en la qualitat un dels seus principals valors”.

Aquest va ser un dels motius pels quals Òscar Dalmau es va animar a ser la cara visible del catàleg i va dissenyar una col·lecció pròpia. Tal i com explica el Xabier, “abans de donar-nos una resposta volia tocar el gènere, no érem la primera marca que el temptejava i no estava disposat a donar la cara per qualsevol. Tan aviat va tenir un polo entre els dits va dir endavant”. La crisi ha donat una certa volada als productes de proximitat i al valor afegit, cada vegada hi ha més gent que té en compte on es fabriquen els texans de compra, on es cultiven les tomates i qui hi ha al darrere d’una gorra o un iogurt. La John Fil és una cooperativa autèntica, va repartir beneficis quan el sector vivia bons temps i ha demanat sacrificis quan les coses es van posar magres. Lluny de resignar-se, els treballadors han decidit creure més que mai en el seu producte “i ara estem fent unes línies de polos i jerseis molt atractius”, diu l’Albert. “Uns models molt més fins i elegants que poden arribar a un públic més jove. De fet, jo mateix me’ls compraré mentre que fins ara no me n’havia posat mai cap.”

Proves de colors, d’acabats i de brodats, el catàleg per a la propera temporada ja està llest i “com que començàvem una marca nova estàvem preparats per baixar una mica les vendes amb la idea de recuperar-nos en dos o tres anys”, explica el Josep Maria, “però la veritat és que estem tenint molt bona acollida i fins i tot hem repuntat una mica respecte l’any anterior”. Han posat la primera bobina de fil a rodar, el començament d’una nova etapa que ha de funcionar en paral·lel als encàrrecs habituals. Fan moltes hores i treballen molt bé, en un món de quantitats industrials aposten per ser fidels a la qualitat.