Els secrets de Montornès
La història forma part del paisatge de la Segarra. El més petit dels pobles d’aquesta comarca amaga algun tresor patrimonial que el converteix en únic. Montornès, amb tot just 60 habitants, n’és un exemple. Cada pedra explica una història, començant pel curiós cementiri indià.
Montornès està apartat de les principals vies de comunicació i també de la xarxa secundària de carreteres. Tot i ser un poble mil·lenari, fins no fa gaires anys només podia accedir-s’hi per la xarxa de camins rurals. Aquest fet fa que esdevingui un espai desconegut fins hi tot per als mateixos segarrencs. La vila té algunes perles que sorprenen propis i estranys i això fa que un recorregut pel poble es converteixi en un passeig apassionant. D’aquestes perles en destaca amb llum pròpia una de ben curiosa. I és que Montornès té un dels cementiris més singulars de Lleida i de tot Catalunya que enguany compleix 120 anys d’existència. Igual com s’hi fos un far, encimbella la població, i és la peça del patrimoni que té el cor robat a tots els veïns i visitants. La història d’aquest equipament vesteix els colors entranyables d’un veí que va fer les Amèriques i que, al tornar, va ser solidari amb la seva gent i també amb els forans.
El poble de Montornès de Segarra té poc més de 60 veïns. Està situat a 605 m d’altitud en un petit turó de terres toves a la call de Cercavins. De fet, durant molts anys la principal preocupació de la població van ser els esfondraments que patia la part baixa del poble, fins que l’alcalde Jaume Llobet va aconseguir a la dècada dels anys 90 de la passada centúria els diners per fer un mur de contenció que avui és el puntal de tota la població.
A la part més alta del poble, enfilat en una banya plana de la vila, hi ha el cementiri. És un edifici modernista que dibuixa formes arrodonides i trets d’estil colonial. Es tracta d’un equipament de planta quadrada que combina les tonalitats beix groguenques de les parets, amb les teulades que juguen amb rajoles de tons complementaris un verd fosc i un granatós. En destaquen quatre sòlides torres de planta quadrada als escaires de l’edifici, i al centre, una gran torre monumental per accedir al recinte.
El passeig central arbrat ens porta fins a una taula de pedra situada al bell mig del cementiri que ens permet gaudir del magnífic panteó i capella de la família de Josep Balcells i Cortada, que va ser qui va finançar aquest projecte i molts altres a la població. L’home, en fer l’obra, va deixar escrit que cada veí del poble disposes d’un rengle de nínxols, i que els forasters que anessin a viure a la vila també en tinguessin un de reservat. És un cementiri ben endreçat, tot i que fa uns anys que no rep ajuts de cap administració per al seu manteniment. Això es deixa veure en forma d’algunes esquerdes producte de les humitats en les torres. La que era alcaldessa fins fa poc, Marta Huguet, diu que se’n va fer un tip de fer sol·licituds i no se’n va sortir.L’actual alcaldessa, Laura Cortada , al preguntar-li per si hi havia avenços en aquest sentit, diu que aquest tema patrimonial competeix a la seva antecessora.
En un dels laterals s’hi conserva també una magnífica col·lecció d’esteles discoïdals d’època medieval que estaria bé preservar en un indret més segur per tal d’evitar robatoris com els que han patit altres petits cementiris de la
comarca. Els reixats de les portes i finestres, i els motllos decoratius de ciment són tota una mostra de sobrietat i bon gust.Des del cementiri hi ha la vista més bonica de Montornès. El poble roman atapeït a la carena sud del turó. Un rosari de cases apunten cap al castell i l’església que presideixen aquesta vila ja documentada al segle XI. De fet, l’església dedicada a Sant Joan Baptista és just al costat del castell, i pel que sembla algunes de les parets, la torre i alguns arcs del castell van ser aprofitats pel temple religiós amb altres afegits posteriors.Des del cementiri destaca la vista de les escoles. També van ser una obra promoguda per Joan Balcells Cortada amb l’objectiu que els joves es quedessin al poble.Les escoles, avui local social i centre de les activitats del concurs de cinema Cercacurts, són també un gran edifici de planta quadrada. Els elements decoratius combinen l’ús de la fusta, amb la totxana i la pedra. També cal destacar que tot el recinte està envoltat per un rengle de columnes rodones fetes amb totxo que suporten la teulada tot deixant un passadís exterior cobert.En destaca també la gran plaça que hi ha davant i que en el seu temps, devia ser el pati de l’escola.
Balcells també va fer arribar la llum i l’aigua a la vila, i va pagar les millores del camí de Montoliu, única connexió que llavors hi havia amb la capital de la comarca, Cervera.
Josep Balcells i Cortada, va néixer a Montornès el 1840 i de ben jove va emigrar a Cuba, on va fer fortuna com a majorista de queviures i begudes. Al retornar a Catalunya, va presidir el Sindicat d’Exportadors de vi i va ser conseller de diverses empreses. També va ser diputat i senador. Mentre va residir a Cuba sempre va ser soci de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya als quals va llegar 10.000 pessetes a la seva mort. Va retornar a Barcelona l’any 1888 on es va dedicar al comerç del vi. Simultàniament va fer carrera política amb el Partit Liberal. Fou escollit diputat amb aquest partit per Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1898 i per Cervera a les eleccions generals espanyoles de 1903.
Compri el PDF del Lectura Vol conservar aquest exemplar? Només cal que vagi en aquest enllaç i seleccioni el Suplement Lectura del 2 d'octubre.
