Tocar els records

Es poden tocar els records? Aquest és el punt de partida d’Amarcord, l’exposició de Llorenç Melgosa que es pot veure a l’Espai Grau Pujol de Guissona. Dotze fotos subjectades amb esparadrap responen a la pregunta plantejada. Són dotze records dels anys setanta, quan va descobrir la fotografia. Va ser un amor dels que duren tota la vida. Melgosa es retroba amb aquests inicis vacil·lants, de recerca de la pròpia veu. D’experimentació. L’artista es despulla per mostrar qui era, d’on ve. Segurament, no són les seues millors fotografies, però sí que són les que millor el retraten. Les que, d’alguna manera, l’han marcat a foc. Melgosa comparteix l’alba gloriosa del dia que va superar la por a la foscor dormint sol en una cova del Montsec. Ens mostra, també, la que va ser la seua habitació, que sembla retenir la il·lusió del jove fotògraf que cada dia hi muntava i desmuntava el laboratori abans d’anar a dormir. La primera noia que el va rebutjar. L’amic que va perdre a la muntanya i que mai no ha pogut oblidar. El viatge a la Manxa amb Coma Estadella, on va aprendre que no hi ha res més avantguardista que la tradició. Amarcord és una apologia del record.

Una vida en imatges. Llorenç Melgosa (Lleida, 1954) és fotògraf titulat per l’Escola Industrial de Barcelona. Professionalment, s’ha dedicat a la fotografia publicitària i d’edició. En paral·lel, ha desenvolupat una carrera artística que arrenca amb aquestes fotos. Retorn als orígens. Tot va començar amb un encàrrec del Grup SEGRE. Melgosa havia d’il·lustrar una biografia del seu bon amic Albert Coma Estadella i revisant arxius es va retrobar amb el seu passat. Amb records que, com les tires d’esparadrap amb què subjecta les fotos de Guissona, són tan fràgils que se’ns desprenen. Coma i Leandre Cristòfol han estat el grans referents de Melgosa.

Què amaga cada foto?

Cada foto correspon a un record que s’explica en aquesta pàgina web. Clica a cada fotografia per anar al record