La imatge al diagnòstic mèdic: TC vs. RMN

La història de la ciència es pot classificar de mil maneres, la de la ciència mèdica també. Els anys 40-50 van ser l’era dels antibiòtics, els 70-80 la dels trasplantaments, i ara entrem en la de la medicina personalitzada amb base genètica. El final dels 80 i la dècada dels 90 van suposar l’esclat del diagnòstic per la imatge. El desenvolupament i perfeccionament de la Tomografia Computeritzada (TC) i l’aparició, una dècada abans, de la Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) foren una revolució a l’hora d’enfocar el diagnòstic i el tractament de moltes malalties mèdiques i sobretot quirúrgiques.

La TC és l’evolució d’una tecnologia més antiga, la radiologia simple, basada en la capacitat de les radiacions ionitzants (raigs X) de velar plaques fotogràfiques, descoberta per Marie Curie al segle XIX. Implica la compilació de múltiples radiografies captades a través de receptors col·locats en cercle. La seva sensibilitat depèn de la quantitat i qualitat d’aquests receptors, organitzats en anells (corones). Mesurant la quantitat de radiació capturada pel cos, dibuixa un mapa basat en la densitat de la matèria travessada. L’evolució tècnica ha permès multiplicar la qualitat de la imatge sense augmentar temps ni radiació. Malgrat això, és una prova que està lluny de ser innòcua.

Per la seva part, l’RMN es basa en la capacitat dels nuclis atòmics d’alinear-se amb un camp electromagnètic. El cos humà és ric en un element altament sensible a aquests camps: l’hidrogen de l’aigua. A través d’un potent imant mesurem aquest efecte creant imatges tridimensionals basades en el percentatge d’aigua dels teixits.

Acabades de polir per potents algoritmes i software especialitzats, ambdues tècniques produeixen imatges que permeten veure en 3D el cos i les seves estructures. A l’hora de buscar una anomalia concreta, ens preguntem en què es diferencia de la normalitat. Si és en la densitat (fractura d’os, calcificació o presència d’aire on no toca...) elegim la TC. Si la diferència rau en el percentatge d’hidratació, per exemple en una tendinitis o lesió de cartílag, la prova d’elecció és l’RMN.