Equinocci

Fa molt poquets dies que sentíem a la ràdio i la televisió o llegíem a la premsa la frase “avui entrem a la primavera astronòmica” o “avui s’ha acabat l’hivern astronòmic”. En aquest context, al contrari d’altres, en què s’utilitza de manera retòrica per indicar quelcom molt gran, la paraula astronòmic té tot el sentit. L’entrada a la primavera, com a qualsevol altra estació de l’any, es produeix en un moment en el qual la Terra i el Sol es troben en una posició concreta a l’espai.

L’entrada a la primavera es produeix en un dels punts que anomenem equinocci. Aquesta paraula, etimològicament, procedeix del llatí aequinoctium, que vol dir “igualació amb la nit”, i fa referència a la mateixa durada del dia i la nit durant aquell dia. Això no passa en un sol punt de la Terra, sinó que, exceptuant les regions polars, succeeix a tot el planeta.

Ara bé, quina és la configuració entre Sol i Terra que fa que estiguem en equinocci? Per poder-ho respondre, el primer que ens cal dir és que la Terra fa voltes al voltant del Sol amb un període d’una mica més de 365 dies, un any. A la vegada, la Terra fa voltes sobre ella mateixa, en un moviment de rotació amb cicles d’aproximadament 24 hores, un dia.

La Terra gira sobre ella mateixa lleugerament tombada, amb un angle d’uns vint-i-tres graus i mig, de manera que, al llarg del seu camí al voltant del Sol, se situa en diferents orientacions, cosa que dóna lloc a les estacions de l’any. Durant el nostre estiu, la Terra està orientada de forma que l’hemisferi nord és el que apunta cap al Sol, mentre que, en l’època hivernal, és l’hemisferi sud el que apunta cap a la nostra estrella. Per tant, no és cert que a l’estiu estiguem més a prop del Sol, sinó més ben orientats, i també pel mateix motiu les estacions són contraposades als dos hemisferis de la Terra.

En els equinoccis, el que es produeix és una posició intermèdia: ens trobem igualment orientats els dos hemisferis del planeta i, des del punt de vista astronòmic, el Sol se situa a l’equador celeste, la prolongació imaginària de l’equador de la Terra. Això succeeix dos cops l’any, cap al 20-21 de març en el nostre equinocci de primavera, en què el Sol comença a il·luminar més l’hemisferi nord que el sud, i cap al 22-23 de setembre en l’equinocci de tardor, quan es produeix just la situació oposada.