L'Institut Clay
un estiu trist
Aquest estiu ens ha deixat Landon T. Clay (1926-2017). Clay era un ric empresari de Boston que, juntament amb la seua senyora, Lavinia D. Clay, va fundar l’any 1998 el Clay Mathematics Institute (CMI) amb l’objectiu d’“incrementar i difondre el coneixement matemàtic”. Sense ser matemàtic –Clay era graduat en anglès per Harvard–, va adonar-se de la bellesa i la importància de les matemàtiques durant la seua exitosa carrera en el món de les finances i el capital de risc, un món en el qual justament tot es basa en models matemàtics.
El CMI dóna suport a l’excel·lència matemàtica de moltes maneres, per exemple, amb el Clay Research Fellowships, una espècie de beca que dóna cinc anys de llibertat econòmica a brillants joves matemàtics per dedicar-se a la recerca. D’aquí han sortit molts medallistes Fields.
Però potser la iniciativa més famosa que ha dut a terme el CMI ha estat –i és– la dels Millennium Prize Problems, un conjunt de set problemes que, en cas de ser resolts, premiaria amb un milió de dòlars de recompensa a qui obtingués aquesta resolució. Les normes per guanyar el premi són prou clares: la demostració ha de ser publicada en alguna revista matemàtica de prestigi, han de passar dos anys perquè la demostració sigui ben estudiada i un comitè d’experts del CMI determinaria finalment si el treball mereix o no el premi.
Els set problemes proposats són –per si el lector o la lectora s’hi vol posar– els següents: 1) la teoria de Yang-Mills en camps quàntics; 2) les equacions de Navier-Stokes; 3) el problema P vs NP sobre temps de càlcul en algoritmes; 4) la conjectura de Hodge; 5) la hipòtesi de Riemann; 6) la conjectura de Birch i Swinnerton-Dyer en corbes el·líptiques, i 7) la conjectura de Poincaré. Unes coses gens òbvies, vaja.
D’aquests set problemes proposats, només un ha estat resolt: l’any 2006, el matemàtic rus Grigori Perelman resolia la conjectura de Poincaré. Tot i això, al senyor i la senyora Clay no els va caler afluixar la mosca, perquè l’excèntric Perelman va rebutjar el milió de dòlars i també la medalla Fields. Perelman va dir que tampoc no tenia tant mèrit el que havia fet.
UN ESTIU TRIST Aquest estiu també ens ha deixat una de les joves i més brillants ments matemàtiques actuals. Amb només 40 anys, moria per culpa d’un càncer la iraniana Maryam Mirzakhani (1977-2017). Professora a la Universitat de Stanford, va ser la primera dona a rebre una medalla Fields de matemàtiques l’any 2014. Mirzakhani també havia fet recerca per al CMI.
