Senyalització

Si no sabem

on s’amaga la màfia, com l’atacaríem? Si tenim identificats alguns sicaris de segona, podem posar un localitzador al seu vehicle i deixar que ens hi guiïn. Ficció? No: recerca biomèdica. Un estudi recent proposa l’ús d’agents infecciosos com la

Salmonella

per atacar ni més ni menys que el càncer.

Sabem que el cos, per protegir-nos d’infeccions, respon de forma agressiva als atacs externs activant el nostre prodigiós sistema immunitari, que actua com una combinació de cossos armats, d’informació i intel·ligència, de neteja i reparació, per restaurar el funcionament normal dels nostres teixits enfront de les amenaces exteriors. El problema amb el càncer és que no és exterior: és un germà esgarriat de les nostres pròpies cèl·lules, i el sistema immunitari no el reconeix com a enemic.

Si l’agent infectant és una salmonel·la, però, la cosa canvia. L’equip del sud-coreà J. H. Zheng ho ha provat, amb resultats prometedors, en ratolins de laboratori. Ha agafat aquests bacteris i per enginyeria genètica els ha tret el gen que provoca la gastroenteritis, i hi ha incorporat una proteïna, la flagel·lina, procedent d’un altre bacteri, que excita la resposta immunològica.

I què té això a veure amb el càncer? Doncs que l’activitat frenètica de creixement dels tumors sòlids inclou zones necrosades, mortes, i també amb poca presència d’oxigen, ambients propicis perquè s’hi instal·lin les salmonel·les. Els nostres leucòcits són implacables amb les cèl·lules infectades. Les ataquen, les destrueixen i les redueixen a les peces elementals de les proteïnes i altres substàncies vitals. No fer-ho significaria la persistència de la infecció i un risc de recaiguda. Per això, un patogen que tingui una clara preferència per les cèl·lules canceroses posa aquestes al mig de la diana, i estimula el sistema immunitari a fer-se’n càrrec.

No és l’única estratègia que s’està assajant en aquesta línia, però sens dubte és una mostra de l’inacabable enginy humà per fer front als problemes més recargolats.

Això sí: només s’aconsegueix amb molt de temps i esforç. Si algú us proposa una drecera, aneu alerta.