Trinxeres als horts

Després

de l’original

Guia del Quixot per terres de parla catalana

, la jove editorial Apostroph, domiciliada a Alcoletge, presenta una nova ruta literària, amb anotacions de Roger Manau i fotografies de Toni Dejuan, que pren com a fil conductor les cròniques de quatre grans escriptors que van ser a Catalunya durant la passada guerra civil. Ernest Hemingway, John Dos Passos, George Orwell i Antoine Saint-Exupéry deixarien constància de les seves impressions i experiències de la contesa bèl·lica que va concitar l’atenció internacional en articles de premsa o en forma de llibre, com l’imprescindible

Homenatge a Catalunya

, recordat recentment arran del centenari d’Orwell. Els testimonis recollits en aquest acurat volum ajuden a situar en el mapa els episodis concrets i traçar uns itineraris que poden ser resseguits amb els breus textos seleccionats a l’abast.

Com que les referències localitzades a les nostres comarques en l’esmentada obra d’Orwell són més conegudes i ja van ser comentades aquí mateix mesos enrere, i que Dos Passos es va limitar a recórrer el litoral català sense aventurar-se terra endins, per als possibles lectors ponentins d’aquest meritori treball que conjumina les virtuts d’una tria d’escrits i els d’una guia turística, l’interès principal se centra en dos noms: Hemingway i Saint-Exupéry. Sobre el primer se’ns informa de la seva vinguda a Lleida el 29 d’abril de 1938, transcorregudes només tres setmanes de la caiguda de la ciutat en mans franquistes. El futur Nobel es queda al marge esquerre de riu, encara en poder de la República (el pont vell havia sigut volat poc després de la retirada i la línia defensiva del Segre resistirà fins a principis de gener de 1939), des d’on reporta les accions armades dutes a terme i la situació als dos bàndols, si bé no desaprofita l’ocasió per descriure, servint-se d’unes notes concises de lirisme, la fèrtil horta lleidatana: “Les trinxeres formaven angles als horts plens de pèsols, mongetes, coliflors i cols. Les roselles destacaven en el blat verd entre els ametllers”.

Per la seva part, l’autor d’

El petit príncep

passa unes hores a la capital del Segrià l’agost de 1936, de camí al front d’Aragó. Com que aquí es nota més la proximitat de les hostilitats que no a Barcelona, troba que l’ambient hi és molt més seriós: “No cal jugar a les batalles per sentir la mort a prop”.